Com en el proverbi xinès, el llibre d’honors i distincions de l’Ajuntament de Tortosa viu temps interessants. Fa uns anys es va retirar al dictador Francisco Franco el títol d’alcalde honorari i perpetu i temps després es van retirar també els títols concedits a l’empresari i polític Joaquín Bau, que en vida va mantenir estretes i destacades relacions amb la dictadura franquista. I ara s’ha acordat en el darrer ple retirar també la Medalla d’Or de la Ciutat que es va concedir l’any 1996 a Joan Carles I. Movem hi vam donar suport perquè era una mesura completament necessària, tenint en compte l’allau d’informacions que han vinculat el rei emèrit amb cobraments de comissions i una fortuna opaca a l’estranger. La seua posterior fugida de l’estat espanyol encara ha donat més raons de pes per retirar-lo dels quadres d’honors municipals.

En el cas de Tortosa, l’alcaldessa Meritxell Roigé va córrer a sortir davant l’opinió pública a fer la proposta de la retirada de la medalla, per a poder-se atribuir tot el mèrit de la mesura. Una celeritat que contrasta de forma flagrant amb l’actitud que la senyora Roigé i els seus  van mantenir fa uns anys quan Movem Tortosa vam presentar al ple una moció perquè fossin retirades dels espais públics les plaques d’inauguracions que encara es referien a l’ex president de la Generalitat Jordi Pujol com a Molt Honorable. Recordem que Pujol, com el rei emèrit, va resultar ser moltes coses, però no pas honorable i exemplar.

És evident que cal ser ferms en la lluita contra la corrupció i l’ús del poder per a interessos personals. Són accions reprovables que embruten la democràcia i torpedinen la confiança de la ciutadania en les institucions. Però en política ens trobem tot sovint amb evidents actes d’hipocresia. Com la dels postconvergents tortosins, que ara han corregut a proposar públicament la retirada de la Medalla d’Or a Joan Carles I, però que l’any 2016 van votar en contra de la retirada de les plaques de Pujol. En aquest darrer ple Movem vam considerar que tant necessari era votar a favor de la retirada de la medalla al Borbó com tornar a reclamar la retirada de les plaques de l’ex president català.  Però, coses de la vida, tampoc ara vam rebre el vot favorable dels postconvergents. De fet, es van abstenir en la votació per la retirada de les plaques del seu pare polític. Perquè, per molt que afirmin no tenir res a veure amb la Convergència del 3 per cent, els que governen a Tortosa –ja sigui amb el nom de PDECAT o de Junts- són els hereus d’aquella dreta pujolista que va governar durant anys el país com si fos el seu pati particular.

I ja que parlem d’hipocresies, menció a banda mereix la del PSC, soci de govern dels postconvergents al govern tortosí. Per una banda van votar a favor de la retirada de les plaques dedicades a Jordi Pujol amb l’argument que no volien modificar el vot donat l’any 2016 a la moció que vam presentar des de Movem. És a dir, que més que per convicció, aquest darrer ple els socialistes van votar a favor de la nostra proposta per no quedar en evidència. Gest completament estèril perquè una estona abans ja s’hi havien posat, en evidència, en no voler demanar la retirada de la Medalla d’Or de la Ciutat al rei emèrit. I això que el senyor Enric Roig havia fet declaracions on deia apel·lar a l’esperit republicà del PSC per a poder mostrar-se segur que l’executiva local socialista no decidiria votar en contra de la retirada. Però l’esperit republicà del PSC sembla que està decaigut i va decidir quedar-se en l’abstenció. Una abstenció que demostra que el PSC tortosí s’està escorant cada cop més a la dreta. Són els efectes d’estar apuntalant un govern municipal dirigit per la dreta “més casposa de Catalunya”, en paraules del mateix Roig fins fa poc temps.

Malgrat que en el plenari es va arribar a qüestionar des d’algunes formacions polítiques la necessitat o conveniència de fer net en el llistat de reconeixements oficials, la realitat és que cada vegada hi ha una major sensibilitat sobre la importància de retirar determinats honors concedits en temps pretèrits. Convençuts de la necessitat d’eliminar els reconeixements que han esdevingut anacrònics, indeguts i inadequats amb el pas del temps, Movem Tortosa vam demanar al ple la creació d’una comissió específica on els representants de la ciutadania, els tècnics municipals i experts revisem els honors concedits per l’Ajuntament de Tortosa en els temps contemporanis per no haver d’estar periòdicament retirant distincions a cop d’actualitat. D’exemples que per higiene democràtica i memòria històrica s’haurien de retirar en tenim uns quants a Tortosa: des del nomenament del dictador Primo de Rivera com a Fill Adoptiu de Tortosa l’any 1927, passant pel del falangista Francisco Labadie Otermin l’any 1950 o el del general Emilio Barrera, que anys després de rebre el reconeixement de la nostra ciutat va prendre partit pels franquistes en el Cop d’Estat i posterior Guerra Civil Espanyola.

La nostra proposta de creació de la comissió, però, va rebre com a resposta un sorollós silenci del govern sociovergent tortosí. Això sí, no pateixin, que si quan vam fer la proposta estaven escoltant-nos i els va agradar la petició, potser d’aquí a uns mesos crearan la comissió d’estudi i revisió i es penjaran la medalla de la idea. Les medalles són així. Per a alguns, només són boniques i desitjables quan el coll on s’han de penjar és el seu o el d’algú que els convé.

Jordi Jordan, Portaveu municipal de Movem Tortosa

Jordi Jordan, Portaveu del grup municipal de Movem Tortosa i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre

Vivim temps estranys, en què un virus nou i d’una virulència desconeguda ens ha posat entre l’espasa i la paret i ens ha fet qüestionar totes les nostres escales de valors. Un dels aprenentatges d’aquests darrers mesos ha estat que, davant d’una amenaça global, és allò més local el que ens ofereix refugi. Han estat el món rural i el sector primari els que ens han seguit subministrant aliments i han estat capaços d’aportar una qualitat de vida molt més saludable i allunyada dels grans perills de les aglomeracions de les grans ciutats.

Enmig d’aquesta situació, s’ha aprovat al Parlament de Catalunya la proposta de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, un projecte en el qual s’hi ha treballat durant molt de temps i que naix amb la idea de fer polítiques de gestió i preservació del medi ambient que realment permetin avançar cap a un desenvolupament sostenible i respectuós amb l’entorn. Movem Terres de l’Ebre defensem la creació de l’Agència. A manca d’una conselleria específica per a les qüestions de Medi Ambient –i que creiem que més aviat que tard s’ha de tornar a recuperar- no es poden posar pals a les rodes a un projecte que d’entrada ens ha de permetre tornar a tenir des de les institucions catalanes una visió unitària i de conjunt de la gestió de la natura.

La creació de l’Agència de la Natura ha estat precedida per una escalada a darrera hora de declaracions i posicionaments contraris a aquest organisme. S’han utilitzat arguments que ja hem escoltat en altres conflictes mediambientals, com ara que estem davant d’un nou invent de la gran metròpoli de fer i desfer segons els interessos i els punts de vista dels polítics, gestors i tecnòcrates urbanites. Tenint en compte experiències passades i la nostra història recent –plena de projectes agressius per als nostres valors naturals, paisatgístics i vitals- part dels recels poden ser fins i tot legítims. Ara bé, entremig hi ha també algunes veus que, aprofitant aquests dubtes fonamentats, malden per sentenciar l’agència abans d’hora per defensar, no la natura, sinó determinats lobbys amb interessos econòmics en els recursos naturals que el nou organisme ha de preservar.

Les pors a veure una agència de la Natura centralista i amb una visió distorsionada de la realitat rural són fàcils d’apaivagar. Creiem que podem guanyar molt en aquest camp si, com hem proposat des de Movem Terres de l’Ebre, el Govern de la Generalitat situa la seu central de l’Agència a les Terres de l’Ebre, que porta en l’ADN de la seua societat la defensa dels recursos naturals i el paisatge; i es garanteix una participació equilibrada i justa dels agents locals i socials en la seua gestió.

A més a més, a les Terres de l’Ebre s’ha après amb el temps que el paisatge i els recursos naturals no són només elements a explotar per a traure’n rèdit econòmic, sinó elements que formen part de la identitat col·lectiva. Així doncs, ubicar-hi aquí la seu principal de l’Agència de la Natura tindria un valor afegit que ens aportaria un plus de sensibilitat cap a l’impuls de polítiques de gestió i preservació que facin més compatible l’explotació dels recursos amb la preservació dels valors de l’entorn. Ara fa uns dies, el Parlament feia un pas important, aprovant la creació del nou ens. Però és un primer petit pas. Encara en queden uns quants més i som a temps de garantir que, amb l’Agència de la Natura de Catalunya avancem, ara sí, cap a una gestió del món rural i del món natural que sigui plenament del segle XXI.

Eva Amposta i Jordi Jordan, coordinadors de Movem Terres de l’Ebre.

La història antiga està plena de relats de batalles en les quals els cabdills aplicaven durs càstigs als soldats enemics que queien en les seues mans. Una de les més cruels consistia a deixar-los cecs quan els hi podien posar la mà a sobre. El resultat era efectiu: sense vista, les tropes enemigues ho tenien complicat per guanyar la batalla i la guerra. Si no pots veure les maniobres de l’altre no tens capacitat per fer-hi front, contrarestar o defensar-te.

Una cosa així ens està passant a l’Ajuntament de Tortosa, on el govern municipal sociovergent s’ha atrinxerat al darrera d’una estratègia consistent bàsicament a obstaculitzar l’accés dels grups de l’oposició a la informació de la gestió municipal i a la participació en la gestió de les iniciatives que s’estan impulsant per fer front a les greus conseqüències socials i econòmiques provocades per la pandèmia del coronavirus. La situació no és nova. Els diferents governs convergents fa anys que utilitzen aquesta tàctica a la nostra ciutat. I els socis de govern, ara el PSC, deixen fer. Però davant la gravetat de la situació actual, és lamentable que es mantingui la mateixa política.

Des de l’inici de la pandèmia i de l’estat d’alarma, tots els grups de l’oposició a Tortosa hem demanat en diverses ocasions poder participar en les reunions de la Taula Econòmica creada amb els agents socioeconòmics de la ciutat per plantejar mesures i debatre-les. Però se’ns ha denegat sistemàticament la participació. Això sí, com a premi de consolació, o potser només per poder dir públicament que és mentida que no se’ns informa, se’ns va convocar a unes quantes juntes de portaveus on simplement el govern municipal es limitava a exposar-nos allò que ja havia decidit. Davant d’aquesta situació, Movem Tortosa vam portar al darrer ple ordinari una moció on es reclama la constitució d’una comissió de seguiment de l’aplicació de les mesures post-covid on hi puguem participar els grups de l’oposició. La moció va tirar endavant amb el vot favorable de totes les regidores i regidors de l’oposició. El govern municipal es va abstenir en bloc perquè de totes maneres perdia la votació. Si no, no hi ha cap dubte que hauria votat en contra. De fet, dubto que es creï la comissió de seguiment. L’actual govern en minoria acostuma a actuar amb aquesta prepotència pròpia del vell caciquisme.

Tenim, doncs, una situació que contrasta amb l’actitud d’altres administracions, que sí que han posat en marxa mecanismes, mesures i òrgans de seguiment de les mesures post-Covid per garantir uns mínims de transparència i participació. Ha impulsat mesures en esta línia el govern de l’Estat, la Generalitat o, molt més a prop, el Consell Comarcal del Baix Ebre. Però a l’Ajuntament de Tortosa les coses funcionen diferent i a l’oposició millor tenir-la arraconada. Això no ens sorprèn de l’alcaldessa Meritxell Roigé. Porta anys demostrant-nos la seva hostilitat. Però sí que no deixa de sorprendre del socialista Enric Roig, temps enrere aspirant a líder del canvi a Tortosa i, actualment, nou satèl·lit i crossa dels peus dels postconvergents.

Durant la pandèmia, hem llegit i hem escoltat al senyor Roig afirmant que “aquest virus el parem units”. Quan diu “units”, el senyor Roig es deu referir a ell i la senyora Meritxell Roigé, perquè des que ha passat a cobrar un bon sou de l’Ajuntament, l’entesa de Roig amb l’alcaldessa és tanta que fins i tot provoca vergonya. Vergonya perquè el vent s’ha endut aquelles reivindicacions que el portaveu socialista feia des de l’oposició, quan reclamava la creació de comissions de la via pública, del Consell de Ciutat i altres accions per incrementar la participació de tots els grups polítics i de la ciutadania en la gestió dels recursos públics. Però aquestes coses passen: la defensa i la pràctica de la transparència és en alguns casos inversament proporcional a la quota de poder que es toca amb la mà.

Jordi Jordan, portaveu de Movem Tortosa

Un municipi que es vulgui considerar modern i ètic té entre els seus objectius bàsics garantir els drets i el benestar dels seus ciutadans. Aquesta és una idea que de ben segur la gran majoria considerem que és lògica i òbvia. En canvi, potser per a alguns no sigui tan evident el fet que el grau de modernitat d’una societat també té a veure amb l’atenció que es dona als animals que conviuen amb els humans. Aquesta reflexió està relacionada amb una de les mocions aprovades, a proposta de Movem Tortosa i el grup municipal del senyor Miquel Albacar, en el darrer plenari a l’Ajuntament de la capital del Baix Ebre. Una moció aprovada per unanimitat i que insta l’Ajuntament de Tortosa a posar una vegada per totes fil a l’agulla per millorar les condicions de les colònies de gats que hi ha als carrers de la ciutat.

L’aprovació d’aquesta moció és una bona notícia que el nostre grup municipal buscava des de feia temps i que fa justícia a la tasca infatigable i completament altruista que des de fa anys du a terme l’associació Progat. Una associació que només l’any 2018 va esterilitzar i vacunar 52 gats. Aquest grup de voluntàries i voluntaris fa aquestes actuacions mogut per l’estima als animals. Però amb la seua tasca també treballa de forma indirecta pel benestar de tots i totes.

I és que tenir cura dels felins que hi ha instal·lats en alguns racons dels nostres barris no és només una qüestió de moral o estima pels animals. És una qüestió que també repercuteix de forma positiva entre la ciutadania. Invertir en la millora de la gestió de les colònies de gats permet, entre d’altres, millorar les condicions de salubritat de l’entorn de les esmentades colònies, actuar de forma efectiva per combatre les malalties que puguin presentar els gats, evitar la superpoblació d’aquests animals o fins i tot, amb una gestió correcta del menjar que se’ls dona, minimitzar les molèsties que poden generar als veïns aspectes com la descomposició del menjar o l’aparició de plagues per la presència d’aquests aliments descompostos.

La moció aprovada al plenari tortosí demana a l’Ajuntament que signi un conveni amb Progat per apuntalar la lloable tasca que està duent a terme aquesta associació. La signatura del conveni, però, no és un premi o una almoina. És una obligació, atès que segons l’ordenança municipal respecte de la tinença d’animals de companyia la feina que està fent ara Progat l’hauria d’estar fent l’Ajuntament de Tortosa. Per això és de justícia  i és urgent signar al més aviat possible aquest conveni. Perquè el consistori tortosí no pot seguir mirant cap a una altra banda mentre un grup de voluntaris es fa càrrec d’una obligació municipal. I perquè fer-se càrrec de les colònies de gats de la ciutat no és beneficiós només per a aquests animals i per als que els estimen. És també un benefici per a tota la ciutat.

Setmanari L’Ebre

Dimarts, 17 de setembre de 2019 a les 10:00h

Ni recordo  ja les vegades que caminant per Tortosa amb Jordi Jordan ens han aturat molts tortosins i tortosines per fer-nos arribar moltes de les seues preocupacions. Que si l’enllumenat dels carrers és fosc i per la nit no es veu res, que si les voreres i els vials no s’arreglen des de fa anys i la gent ha d’anar sortejant forats, que si el contracte de recollida d’escombriaires no es compleix i els carrers continuen bruts i és que 12 anys de governs convergents sempre amb el suport d’ERC  ha donat molt de si.

Però  Jordi Jordan fa anys que, a peu de carrer, i no només ara que són eleccions, ha recullit moltes de les propostes que Movem Tortosa porta al seu programa. Durant els darrers quatre anys s’ha reunit amb multitud d’associacions, de comunitats, d’experts, i en definitiva, de ciutadans i ciutadanes que li han permès crear un programa per a les persones i amb les persones. L’objectiu bàsic és mirar a Tortosa amb ulls de futur, recuperar l’esperit de capital i convertir la ciutat en un pou d’oportunitats que la faci atractiva per a viure i per ser visitada.

El projecte de Movem gira al voltant de tres grans eixos, l’econòmic, el sociocultural i el patrimonial.

El punt més important és impulsar l’economia de la ciutat, fomentant la implantació de nous comerços, noves empreses i nous projectes que impulsin a la vegada l’ocupació de qualitat i per tant puguin atraure a la població. Aquesta no és tasca fàcil, però com diria alguna celebritat … “la forma de iniciar és deixant de parlar i començar a fer” després d’anys d’estancament on l’actual govern convergent i ERC ens ha portat: hem perdut 2300 habitants i tot i això som de les ciutats de Catalunya amb més atur i índex de pobresa.

El primer pas és impulsar i posar al dia els dos polígons industrials de la ciutat, així com la creació d’un centre per impulsar empreses innovadores i crear un seguit de polítiques de suport a nous emprenedors i pimes. Volem crear una xarxa d’espais coworking així com una borsa de locals comercials així com estudiar fórmules de crèdit municipal que ajudin a finançar tot tipus d’iniciatives empresarials. Cal posar les bases per generar riquesa.

A nivell social, volem convertir Tortosa en una ciutat més amable, còmoda i atractiva per viure i conviure. Que els ciutadans i la gent del voltant tingui més oportunitats, però també per que si senti a gust i la gaudeixi. En aquest sentit, el primer projecte és la construcció de tercer pont, que descongestionarà tot el centre de la ciutat i permetrà reequilibrar urbanísticament la ciutat.

Un altre punt important és el desenvolupament  definitiu dels terrenys de Renfe, després d’anys de promeses de convergents i ERC, per convertir-los en un gran pulmó verd que sigui una prolongació del Parc Teodor Gonzàlez, combinant-ho amb espais comercials, d’oci i de restauració per fer de Tortosa una ciutat més atractiva i moderna.

A nivell social també volem que les persones gaudeixin de segones oportunitats i d’un envelliment actiu, per aquest motiu impulsarem polítiques socials com un pla de rescat social que deixi enrere una visió caritativa i parli d’empoderament de la ciutadania, on també hi ha d’haver una oficina municipal de mediació per evitar els desnonaments que silenciosos però reals es produeixen també sovint a Tortosa.

També, i molt important, el projecte de Jordi Jordan aposta per un augment de l’oferta educativa, ja que creiem que seria primordial per a la nostra ciutat la implantació de més estudis de cicle mitjà i superior així com de graus i estudis universitaris. L’increment d’estudiants a Tortosa fomentaria el lloguer d’habitatges, l’economia del petit comerç, i com no, la contribució a la creació de nous talents. Volem ser també una ciutat jove.

Finalment, el tercer eix, i un des més importants, és la creació d’una regidoria de patrimoni històric que planifiqui a llarg termini la recuperació i la transformació del nucli antic de la ciutat per tal de convertir-lo en un atractiu turístic que creï riquesa durant tot l’any. La idea és recuperar els més de sis quilometres de muralles i fortificacions i convertir-los en un producte turístic únic al país. Impulsant també la rehabilitació i transformació del castell de Tenasses, la dinamització del call jueu, i la recuperació del barri del Castell i de Sant Jaume, així com una verdadera rehabilitació de gran part dels habitatges. No cal que recordi que Jordi Jordan porta anys fent bandera d’aquesta qüestió perquè s’ho creu de veritat i estima el patrimoni després d’haver estat més de 7 anys president dels Amics dels Castells i Nucli Antic. Perquè hem de recordar que tenim un patrimoni cultural històric inigualable i l‘hem de recuperar i convertir en un dels eixos del motor econòmic de la ciutat.

Esperem doncs, que aquesta vegada sí, després de 12 anys de governs convergents i ERC s’obri una nova etapa política a la ciutat, de canvi, caminant cap al futur, amb propostes positives i molt necessàries que ens tornin a fer sentir orgullosos de ser tortosins i tortosines i que puguem mirar amb més esperança i optimisme el futur de la nostra estimada ciutat. És l’hora del canvi. És l’hora de moure Tortosa.

Durant aquests dies, enmig del soroll causat per la guerra de símbols, si posem o traiem llaços dels nostres balcons durant el període electoral, continua el dia a dia del país. Un dia a dia, que en molts de casos, massa, està marcat per problemàtiques que ens haurien de fer preocupar molt i no passar desapercebudes. És el cas de la pèrdua alarmant d’habitants a les Terres de l’Ebre, gairebé 11.000, només en els darrers 5 anys. Fins i tot Tortosa, com a capital, ha deixat de ser la tercera ciutat més poblada de l’actual província, superada per El Vendrell, que recull població provinent de Barcelona.

Aquest fenomen hauria de ser considerat un problema d’àmbit nacional, un autèntic problema de país; no pot ser que un territori com el nostre, registre aquesta alarmant xifra de despoblament i pràcticament ningú en parli. La globalització està concentrant les oportunitats de treball i desenvolupament a les grans ciutats i territoris com el nostre, si no s’actua de manera planificada tant en l’àmbit ebrenc com el nacional i estatal, ho tenim ben magre.

L’estudi de la Càtedra Regional de la URV, presentat fa uns dies, ho deia ben clar: les actuals polítiques de desenvolupament per a les zones rurals tant a Catalunya com Espanya no són suficients i cal un replantejament. El fenomen, en l’àmbit català, afecta bàsicament les Terres de l’Ebre, però també el pateixen de forma similar altres territoris d’arreu del país i de l’estat per la qual cosa caldria establir col·laboracions amb ells per reclamar solucions globals.

Per tot plegat, des de territoris com el nostre, com  a víctimes d’aquesta situació, no ens podem quedar de braços creuats. Cal que abandonem les pràctiques partidistes, caciquistes i localistes, malauradament molt implantades a casa nostra, per donar pas a una  mirada més àmplia i cooperar conjuntament. La visió estratègica, la col·laboració supramunicipal, el màxim consens amb els agents socioeconòmics haurien de ser el dia a dia a casa nostra. Ja no és una qüestió romàntica de fer territori, hauria de ser una obligació davant la sagnant pèrdua demogràfica i econòmica que estem vivint.

Però sobretot, cal que exigim també respostes en l’àmbit català i estatal. Necessitem pactes d’abast nacional i estatal en aquest àmbit per frenar aquesta lacra, la pèrdua d’oportunitats al món rural, al nostre món. El mateix estudi ho apuntava amb tota una sèrie de mesures que es podrien implementar des d’aquestes administracions tant en l’àmbit fiscal, de planificació, d’habitatge, de formació, de col·laboració amb els agents socials i econòmics, que anessin més enllà de les administracions públiques, o de models de governança. Mesures, que d’aplicar-se, segurament ajudarien a revertir aquesta situació sagnant que estem vivint com a territori, però per això, algú ho hauria d’estar reivindicant, i ara per ara, exceptuant poques veus, som pocs els qui ho estem fent.  Prendrem entre tots i totes consciència o haurem de perdre 11.000 habitants més sense fer res?