Benvingut, míster Marshall

Últimament s’està parlant molt dels fons europeus i de l’oportunitat històrica que representen. Aquests fons són un instrument temporal de recuperació per poder fer front a la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia a Europa i realment són, o millor dit, poden arribar a ser una oportunitat històrica si els sabem aprofitar com a país i com a territori.
Per a que puguin complir amb el màxim objectiu pel qual han estat creats, ajudar a la recuperació econòmica, han d’arribar a la gent que ho necessita, a la que ho està passant malament, als que tenen negocis per mantenir i a tot el teixit productiu en general. I no només això, han d’arribar també a tots els territoris per a lluitar contra el desequilibri territorial i ser motor de desenvolupament arreu. Per a això les administracions també han de dissenyar estratègies per atreure els fons i per activar canvis estructurals que puguin generar prosperitat a llarg termini i no ser només una mesura d’urgència que es fon i no deixa fruit.
Per la seua part, la Unió Europea ha establert certes condicions per a poder disposar d’aquests fons. Els estats han de presentar projectes que vagin en la línia de la transició ecològica i digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. Però aquí és on sorgeixen els entrebancs. D’entrada estem parlant de molts diners que s’han d’invertir en projectes definits i executables en molt poc temps. Això fa que siguin grans empreses amb capacitat tècnica i administrativa les que tinguin més capacitat de formular propostes al govern i executar-les. Sense anar massa lluny, tenim l’exemple de “Cal·lípolis Next Generation”, únic projecte presentat a la província de Tarragona liderat per l’ajuntament de Vila-seca, el Port de Tarragona i Repsol. Si finalment genera beneficis que repercuteixin a tots els ciutadans s’haurà de veure però el que està clar és que es tracta del clar exemple de rentat verd a empreses que fins ara estaven contaminant.
A aquest fet li hem de sumar la opacitat i la falta d’informació que està aportant el Govern de la Generalitat a la resta d’administracions i agents socials i econòmics. Fet que contrasta amb el País Basc, on han tancat files i han presentat els seus projectes prèviament debatuts i acordats a nivell territorial.
De fet, després de 2 mesos sense govern, les Terres de l’Ebre que sempre patim el centralisme i oblit del govern en podem sortir perjudicades. Aquí el que trobem és inacció i manca de proactivitat de les institucions del territori, com la delegació del govern, la diputació o els governs d’ajuntaments més importants del territori amb capacitat de liderar, que no han posat cap projecte damunt la taula.
Les Terres de l’Ebre no poden deixar passar de llarg aquesta oportunitat per fer sentir la seua veu i més enllà d’adherir-se a projectes generalistes, han de reclamar projectes específics que responguin a les necessitats específiques del territori.
Tenim clar que això no es pot fer en solitari, hem de parlar amb una sola veu. Això demana grans dosis de consens i generositat i també un treball d’equip on estiguin representades totes les administracions i que hi sumi els agents socials i econòmics del territori com són sindicats, empreses i universitats. És per això que Movem Terres de l’Ebre hem demanat la constitució d’una taula o comissió transversal per definir projectes i hem diagnosticat 7 grans blocs sobre els quals començar a treballar i definir projectes conjunts: protecció i gestió sostenible dels espais naturals, transició energètica, talent i formació, ocupació i empresa, mobilitat sostenible i infraestructures, connectivitat i cohesió i cobertura social.
Hem de fer els deures com a territori i els hem de fer ja. Els fons es començaran a definir el segon semestre de 2021 i les Terres de l’Ebre han de ser-hi. Instem a la delegació del govern i als ajuntaments amb capacitat de lideratge del territori a posar fil a l’agulla per començar a treballar tots junts en la mateixa direcció i amb objectius futurs. Que no siguin aquest fons el Pla Marshall del segle XXI i que altra vegada hàgim de veure com passen de llarg.

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa, coordinador de Movem Terres de l’Ebre i diputat al Parlament de Catalunya

Un silenci eixordador

A principis del mes d’abril vam conèixer la sentència definitiva del Tribunal Suprem anul·lant el contracte per al subministrament de material per a la unitat d’hemodiàlisi de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, centre de titularitat municipal gestionat per GESAT, societat depenent de l’Ajuntament.

El contracte ha estat declarat il·legal pel Suprem perquè el subministrament de material es va licitar juntament amb la construcció del propi edifici d’hemodiàlisi. És a dir, la mateixa empresa havia de fer l’edifici i alhora subministrar el material per 9 anys. És fàcil entendre que una empresa de l’àmbit farmacèutic que està especialitzada en subministrar material difícilment podrà construir també un edifici i complir amb els requeriments tècnics exigits a empreses constructores, fet que redueix la competència i fa que menys empreses puguin optar al contracte. També cal ficar les xifres damunt la taula, ja que són significatives. Parlem d’un contracte de gairebé 11 milions d’euros més IVA, dels quals 7 estaven destinats al subministrament i els 4 restants a l’obra i equipaments.

La sentència confirma que no queda justificada la necessitat d’unificar en un únic contracte les dues prestacions sense relació, descartant també l’argument que podria suposar un estalvi econòmic. Això obliga GESAT a tornar a reiniciar el procés de licitació del contracte de subministrament. És evident, doncs, que una altra vegada ens trobem d’avant d’un nou cas de mala praxis, d’una irregularitat que es suma a les que ja hem denunciat i estan sent investigades en relació a la gestió de l’Hospital de Jesús. És per això, que crec que cal recordar d’on venim per entendre perquè des de Movem Tortosa demanem un informe jurídic i una auditoria independent.

Durant molts anys les auditories de GESAT, entre elles les que es feien a l’Hospital de Jesús, estaven licitades pel mateix govern municipal, és a dir, s’auditaven a ells mateixos. Això vol dir que no hi havia control real de la gestió i com a resultat les auditories eren tant genèriques que el resultat sempre era positiu, tot es feia bé. Finalment l’interventor de l’Ajuntament va exigir licitar les auditories directament per saber l’estat real de la gestió de societats sanitàries municipals i el resultat va ser que van sortir a la llum una sèrie d’irregularitats precisament en l’adjudicació de serveis que Movem Tortosa va portar a fiscalia i que encara s’estan investigant.

Això va suposar un canvi en la contractació de personal i serveis. Es van veure obligats a regularitzar a corre cuita la borsa de treball així com els procediments per l’adjudicació de serveis per concurs públic, després d’anys de mala gestió. Recordem també les investigacions encara obertes del llavors responsable de la gestió de l’Hospital per possible prevaricació, tràfic d’influències i falsedat documental. Es va amagar la seua detenció i escorcoll de l’Hospital a l’oposició i a la opinió pública durant una setmana per part del govern municipal del PdeCAT fins que no van poder evitar fer-ho públic davant dels rumors que corrien per tota la ciutat. Un silenci eixordador durant una setmana que es tradueix en una mostra més de la opacitat amb la que acostumen a actuar.

Per tot plegat, i davant de la desconfiança en la gestió hospitalària municipal, com a primer grup de l’oposició reclamem ara un informe jurídic que esclareixi si hi ha possibilitats d’haver de fer front a indemnitzacions econòmiques per danys i perjudicis i pel lucre cessant en el cas d’aquesta darrera sentència. Cal saber si els beneficis que li hauria generat el negoci a l’empresa adjudicatària, si es denunciat per alguna de les empreses que es van quedar fora de concurs, ens pot comportar danys econòmics a l’Ajuntament. La senyora Roigé afirma que no, però tenint en compte els antecedents del seu partit i davant la opacitat amb la que actuen, no hi tenim confiança en les seues paraules; exigim un informe jurídic, les paraules se les emporta el vent.

Des de Movem Tortosa també demanem una auditoria independent per esclarir la traçabilitat tècnica de la redacció del contracte, cal saber que es va fer malament i depurar responsabilitats. Només així es pot millorar, sent crítics, analitzant errors i canviant les formes d’actuar. Fent veure que no passa res davant d’una sentència que ens ha declarat il·legal tot un procés és voler amagar la realitat i posar el cap baix terra com fan els estruços. L’opacitat genera desconfiança. La transparència per contra, evita la ineficiència i la corrupció. Cal entendre que una de les feines de l’oposició és la de control del govern, sempre per millorar. Necessitem veure més actes de transparència per part del govern sociovergent i fer una autocrítica davant els errors per poder avançar, resoldre’ls i millorar tant en la gestió de l’Hospital com de la mateixa ciutat. Només així podem avançar com a societat.

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

La ciutat on volem viure

Tortosa, situada en el cor de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, tot i no tindre els problemes de contaminació que existeixen a les grans urbs, no pot obviar les conseqüències del canvi climàtic que ja estem patint al territori i ha de treballar per desenvolupar la ciutat amb visió de futur. Aconseguir-ho depèn de la voluntat col·lectiva, de la ciutadania i dels poders públics, tot i que pareix que a Tortosa ens allunyem d’aquests objectius de la planificació, la sostenibilitat i la millora del nivell de vida.
L’últim episodi de tala indiscriminada d’arbres a l’Avinguda Colom del barri de Ferreries ha evidenciat les mancances de l’equip de govern sociovergent de tindre una visió de futur, una falta de sensibilitat i fins i tot d’una falta d’ètica, davant l’opacitat de les seues respostes i actuacions envers l’oposició però també envers la ciutadania que li ha demanat una resposta clara.
S’han talat tots els arbres d’una avinguda sencera davant l’oposició ciutadana i de la resta de grups polítics municipals, al·legant unes patologies en l’arbrat segons un suposat informe tècnic, que encara no s’ha presentat ni a la ciutadania ni a l’oposició. Una vegada més, el govern sociovergent actua d’esquenes a la ciutadania i enganyant.
Analitzant la informació que l’equip de govern ha donat a l’oposició a posteriori de l’actuació, s’assegura que un 80% dels arbres mostraven patologies greus que feien necessària la seua tala per suposar un perill degut a les seues dimensions i el dany que podien causar. Això directament implica que en aquesta actuació es va talar, com a mínim, un 20% d’arbrat que estava sa; els motius, suposadament estètics, que evidentment no compartim representen un menyspreu a la ciutadania, a l’oposició i sobretot a qualsevol política mediambiental del segle XXI.
Ara bé, més enllà de les crítiques i davant dels fets més que consumats; més enllà que aquí no dimitirà ningú; més enllà que els socialistes, que fa uns anys denunciaven els mateixos fets, ara que seuen a les faldilles dels postconvergents, no diuen absolutament res, podem treure una lliçó per evitar que aquests errors es puguin tornar a produir en un futur. Cal que Tortosa, entri al segle XXI, deixi el caciquisme i la mala praxis constant i exigeixi plans tècnics a tots els nivells que ens permetin dotar-nos de les eines necessàries per dissenyar la Tortosa del futur que tots i totes volem. En aquest cas, cal un Pla d’Arbrat que ens permeti definir com, quantes i de quina manera volem que siguin les zones verdes de la ciutat, i de fet, la ciutat en sí mateixa.
Un Pla d’Arbrat, com tenen totes les capitals mitjanes i grans del país, que ha de permetre catalogar el patrimoni natural que tenim i definir les estratègies de poda i tala en funció del seu estat i la seua vida útil, que podríem allargar amb una poda correcta i supervisada per tècnics. Un Pla que defineixi les espècies que volem a la nostra ciutat apostant per la biodiversitat i que aquestes siguin adequades a l’espai on han de viure. No té cap sentit plantar un tipus d’arbre que en pocs anys se li haurà de tallar la capçada perquè no volem que passi de determinada alçada, com estem fent a la mateixa avinguda Colom, davant del CAP del Baix Ebre. No cal ni dir, que aquesta planificació i assessorament tècnic especialitzat hauria de permetre evitar que causin problemes amb el paviment, canonades, tindre en compte distància entre copes, etc, i així evitar obres contínues per arranjament de voreres com passa actualment.
Aquesta planificació i disseny de la Tortosa del futur no la pot fer l’ajuntament d’esquenes a la ciutadania. Necessitem la riquesa que aporta la participació ciutadana i la consciència que han demostrat tindre davant aquesta actuació diversos col·lectius de la ciutat com Tortosa Verda o el moviment veïnal, tant ric a Tortosa. És per això que ens fa falta dotar la ciutadania i les entitats de més eines de participació directa com seria en aquest cas un Consell de Participació Ciutadana dins l’àrea d’espai públic, ja que és un àmbit molt important per planificar la ciutat i el seu futur desenvolupament. Per cert, una altra promesa dels socialistes, que també han oblidat des que s’han abraçat a la dreta local.
Des de Movem Tortosa, com a primer grup de l’oposició, continuarem denunciant les pràctiques opaques de l’actual govern, però també els convidem a rectificar i treballar per aquesta Tortosa del futur. Una ciutat més amable, més verda, que generi benestar. La ciutat on volem viure i que volem mostrar al món. Això significa saber escoltar per millorar.

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

Un oasi al mig del desert

No és cap novetat que la política i l’ètica tenen una relació tensa i m’atreviria a dir, que en molts casos i per a depèn de qui, inexistent. I és que l’ètica, entesa com els valors que guien els nostres actes depèn massa de la concepció personal de cadascú del que està bé o malament.
Hem presenciat els últims anys una pèrdua progressiva de valors en política, bé per corrupció a certs partits i a la monarquia, bé per un ús de les institucions per al propi interès. Aquí m’atreviria a incloure la repressió exemplificada en casos com el de Hasél o l’empresonament de polítics per les seues idees. I és que no tot el que és legal és ètic, però malauradament també a l’inrevés. I això vol dir que les institucions s’allunyen de la societat a la que diuen representar.
Totes aquestes contradiccions fan que la immensa majoria gire l’esquena a la política i provoca una gran desafecció i desconfiança. Els que hi som per conviccions i per ideals hem sentit moltes vegades “tots són iguals” o bé “una vegada manen, s’obliden de tot el que van prometre”. I el gran problema és que gràcies a uns pocs, sembla que moltes vegades així sigui.
Tot això només va a favor dels que sempre han actuat per afavorir els seus propis interessos, ja que per habituals s’accepten com a “normals” actuacions reprovables i així poden continuar fent-ho sense impunitat. I és més, aquesta concepció de la política desmobilitza i allunya de la vida pública a persones molt vàlides que podrien aportar molt, sent el conjunt de la societat la perjudicada.
Per això a Movem Terres de l’Ebre hem volgut deixar clar quins són els principis i valors que ens defineixen i que han de guiar els nostres actes i les nostres decisions i ho hem plasmat en el nostre codi ètic. Som d’esquerres, progressistes i portem els valors republicans al nostre ADN. Volem que l’ideari no es quede al paper sinó reivindicar-ho, donar exemple i actuar en conseqüència. Volem que la gent de l’Ebre tingui un espai on trobar un oasi de transparència, coherència i honestedat.
Aquestes són les raons per les que he renunciat al càrrec de vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre com també a les indemnitzacions de regidor i a la part corresponent del sou de diputat. D’aquesta manera complim amb el que ens vam comprometre al acordar el nostre codi ètic, a no acumular càrrecs i a establir un topall salarial en funció de la representació.
El fet de no acumular càrrecs en una sola persona afavoreix que d’altres prenguin responsabilitats i la feina es pugui repartir per ser més eficients. El fixar un màxim a la retribució salarial que podem percebre els càrrecs públics de Movem pensem que respon per una part, a la necessitat de reflectir la realitat del món laboral però també al voler deixar clar que aquí estem per treballar per les Terres de l’Ebre i no per un enriquiment personal. Volem que la política municipal s’utilitzi com a finalitat i com a instrument per al bé comú.
Creiem que és important explicar-ho ja que no trobem massa exemples a nivell municipal. I és que la hemeroteca a vegades pot jugar males passades. Cal recordar com Enric Roig assegurava a un any de les eleccions municipals del 2015 i ho tornava a fer al 2019, que renunciaria a qualsevol retribució pública. El primer que ha fet en governar amb els postconvergents ha estat posar-se un sou. Cal remarcar que el problema no és cobrar en aquest cas, sinó dir una cosa i fer-ne una altra.
Actuacions qüestionables també en trobem al PdeCat-Junts. Només cal anar a l’any 2019 i veure com la Sra Roigé es va negar a tothora a fer públic el seu sou al Consorci d’Aigües de Tarragona. El CAT és l’organisme públic encarregat de gestionar el minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona. Llavors quin problema ha d’haver-hi en fer pública una retribució amb diners públics? El fet s’explica per si mateix.
Començo una nova etapa on continuaré treballant per Tortosa i el sud de Catalunya també al Parlament i ho faig amb coherència i il·lusió, tenint clar que ho fem per l’interès general. Això s’ha de fer per davant de tot, complint amb el que ens hem compromès. A Movem Terres de l’Ebre creiem que es pot fer política d’una altra manera i ho hem demostrat sent un oasi al mig del desert.


Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

Fets i no només paraules

Arriba el 8 de març i com cada any tornem a reivindicar una societat més generosa i menys injusta. Aquest any no omplirem els carrers però no oblidarem que cal celebrar el Dia de la Dona en memòria de les 140 dones que van morir cremades vives en una fàbrica de Nova York per haver demanat millores en el seu treball.

Això va succeir el 1911 però encara avui dia trobem notícies esfereïdores com poden ser el segrest de més de 200 adolescents en mans de Boko Haram, notícies sobre mutilació genital femenina o matrimonis forçats. I no ens podem permetre pensar que això “aquí no passa”, perquè passen d’altres coses que també reflexen els mals de la nostra societat com poden ser el cas de la manada, la violència de gènere amb 45 dones assassinades a Espanya el 2020 o els casos d’assetjament sexual representats pel moviment “Me too”.

Així que hem de ser conscients que passa aquí i ara i no només el 8 de març, sinó tots els dies de l’any. La solució no és una fórmula matemàtica de fàcil aplicació, però el que sí està clar és que ha de comptar amb la participació de tota la societat. L’objectiu del feminisme és la igualtat de drets d’homes i dones, no la supremacia de la dona com molts creuen erròniament. Per tant, aquesta fórmula haurà de comptar amb unes grans dosis de pedagogia per a deixar enrere creences descatalogades que només porten a un feminisme “low cost”, com molts partits defensen només per no quedar en evidència.

Amb una educació no sexista ajudarem a canviar la perspectiva dels rols de gènere que tenim i que en definitiva, porta a perpetrar accions quotidianes que sense adonar-nos fan que contribuïm a continuar amb aquest rol sexista que ja hauríem de tenir superat. En aquest sentit, entenem que els poders públics hem de contribuir amb l’aplicació del principi de transversalitat, que no és més que tenir en compte la perspectiva de gènere en l’aplicació de totes les polítiques públiques.

És per això que vam decidir presentar una moció al Ple de l’Ajuntament on demanàvem la instal·lació de bescanviadors als lavabos dels edificis municipals, tant als masculins com als femenins, una moció ja presentada al 2018 pel PSC que es va aprovar per unanimitat però que mai s’ha implementat. Això demostra que no només podem incidir mitjançant la teoria amb la redacció de polítiques públiques d’igualtat sinó que també ho podem posar a la pràctica actuant contra qualsevol senyal quotidià de desigualtat, com és en aquest cas en particular el fet que els bescanviadors de nadons sempre s’instal·lin als lavabos de dones, fet que dona a entendre que és la cura del nadó responsabilitat en exclusiva de la mare i que s’accepta socialment.

Doncs no, hem de lluitar contra qualsevol senyal quotidià de desigualtat per arribar a la plena igualtat i aconseguir una societat més justa, i per a això hem de passar de la teoria a la pràctica. Els ideals que defensem el 8M els hem de defensar tot l’any i per a això hem de complir amb el que diem, fet que se’ns ha d’exigir encara més als que defensem l’interès general i hem obtingut la confiança de la ciutadania per fer-ho.

A Movem Tortosa tenim clar que la confiança implica complir amb els compromisos adoptats, mantenir els ideals i intentar traduir-los en accions que porten a fer una ciutat i en definitiva, un món millor per a tots. Per això hem tornat a portar al Ple aquesta moció dels bescanviadors per a nadons. Representa actuar contra la desigualtat en actes quotidians i a més, complir amb la paraula donada.
Aquesta moció la vam aprovar tots els partits per unanimitat fa ja 3 anys i mai s’ha portat a terme, com ha passat ja amb altres mocions que també hem reclamat. Ens sembla important fer-ho saber. Que no s’executen los mocions aprovades al Ple demostra la nul·la voluntat i respecte democràtic de l’actual govern en minoria sociovergent.

Per això continuarem treballant per superar els mals de la nostra societat i no acceptar el que tenim interioritzat com a “normal”. Actuar contra el “sempre ha sigut així” i avançar. No acceptar el masclisme també és no acceptar l’status quo i mirar endavant i això a Movem Tortosa sempre ho hem volgut demostrar amb fets i no amb paraules.

Jordi Jordan Farnós, Portaveu del Grup Municipal Movem Tortosa i Diputat al Parlament

El canvi que Terres de l’Ebre i Catalunya mereixen

Només cal fer una passejada pel nostre poble o ciutat per adonar-nos que la situació que estem vivint és excepcional i molt, molt complicada. Ho veiem en els comerços tancats i ho sentim en cada conversa. Estem preocupats, i no és per a menys, molts ho hem viscut a casa nostra.

La situació actual de Catalunya és d’emergència, no només sanitària, sinó també econòmica i social. És evident que a nivell de pandèmia la situació és límit, amb un índex de rebrot que no acaba de controlar-se, les UCI’s a punt del col·lapse i amb un sistema sanitari amb els professionals al límit de l’extenuació però que continuen donant al màxim dia a dia. Aquesta situació sanitària afecta directament la nostra economia, molts negocis no podran tornar a obrir les seves portes i molts dependran de les ajudes per poder remuntar. Els pròxims anys seran anys de lluita i superació.

Davant d’aquesta situació, ens trobem amb un govern que porta 10 anys al capdavant de la Generalitat, amb baralles contínues, sense cap tipus de projecte, només amb una lluita de poder Junts-Esquerra, una dècada pràcticament perduda. És evident que Catalunya necessita una nova etapa política basada en grans consensos, d’això ens n’hem de sortir remant tots en la mateixa direcció, lluitant tots pel que realment importa. Si alguna ensenyança ens ha deixat la pandèmia a nivell polític, és que hem de reforçar els serveis públics, fixant com a pilars bàsics la sanitat i l’educació. Hem de treballar conjuntament per una ràpida reconstrucció econòmica del país, apostant pel diàleg tant a nivell intern com amb Espanya.

A nivell de Terres de l’Ebre no s’ha fet pràcticament cap inversió en aquests 10 anys. Hem viscut les retallades en sanitat i educació, que ara es fan més visibles que mai amb la pandèmia . En quant a les infraestructures promeses, no s’ha fet absolutament res i només ara en portes de les eleccions s’han presentat alguns projectes, com ara l’ampliació de l’hospital o millores a la C-12. Evidentment això es fa en portes de les eleccions, no forma part d’un pla de desenvolupament del territori a llarg plaç, ni compta amb un full de ruta amb uns objectius clars. De fet, el Pla estratègic de les Terres de l’Ebre està al calaix de fa anys. Tot plegat, només demostra la inacció del Govern durant tots aquests temps.

Les Terres de l’Ebre som les grans oblidades, víctimes del centralisme. Som la Catalunya buidada, òrfena d’oportunitats, on els joves han de marxar per guanyar-se la vida i que ha d’alçar ben fort la veu per fer-se sentir, ja que no si no aportem rèdit a nivell de vots, quin sentit té satisfer les nostres necessitats? D’això tampoc cal parlar-ne massa, desgraciadament de ben segur tots i totes tenim algú a casa en aquesta situació. Però això ho hem de transformar en fortaleses, tenim un gran camí per recórrer, el de l’equitat territorial, el del retorn a casa. I aquesta també és una ensenyança que ens ha deixat la pandèmia, la de valorar el territori, casa nostra i de saber que se’ns obren les portes d’un futur que pot ser prometedor si juguem bé les nostres cartes.

És per això que Movem Terres de l’Ebre vol alçar la veu al Parlament, fer-nos valer i treballar pel territori. Som una formació política ebrenca i jove, constituïda ara fa un any, després de l’èxit obtingut a les eleccions municipals on vam aconseguir regidors a les quatre comarques de l’Ebre, governar a dos Consells Comarcals, amb tres alcaldies i ostentant el primer grup de l’oposició a Tortosa, on vam aconseguir els millors resultats de les esquerres en dècades.

I hem decidit que la millor manera d’aconseguir-ho era a través d’una aliança amb En Comú Podem, per que pensem que són la formació política que en aquests moments més ens pot garantir que es desencalli la situació política a Catalunya amb una nova etapa. A més a més de compartir valors, projecte i estima pel territori. I això s’ha demostrat en el fet que la nostra llista és la única que porta un ebrenc al capdavant en tota la demarcació i en la feina feta al Parlament, reclamant que la seu de l’Agència Catalana de la Natura s’ubiqués a Terres de l’Ebre, també que es creés un nou hospital de referència o l’Autoritat de Mobilitat com a la resta de territoris per garantir un bon transport ferroviari i un bon servei de transport públic; una demanda a la que per cert, no va donar-li suport al Parlament Junts o ERC. Això demostra amb fets i no amb paraules que aposten per les Terres de l’Ebre i pel seu potencial.

Ara tenim el repte damunt la taula d’aprofitar aquesta oportunitat i fer sentir la nostra veu, des de Movem Terres de l’Ebre conjuntament amb En Comú Podem treballarem per garantir aquest canvi que Catalunya mereix a partir d’uns eixos que considerem bàsics: Equitat territorial; no podem continuar sent el pati del darrera de Catalunya, volem fomentar una discriminació positiva per aconseguir les mateixes oportunitats per a tots els ciutats de Catalunya independentment d’on hagin nascut. Reforçar els serveis públics, sobretot sanitat i educació. Aquests has de ser els pilars bàsics de desenvolupament del territori, amb uns serveis dignes a l’altura de les nostres necessitats. I també el foment del diàleg com a solució als conflictes, sempre sense oblidar els valors que ens defineixen, com el feminisme, la defensa dels drets socials, la memòria històrica i un horitzó verd com a base per a un desenvolupament pròsper i de futur.

Necessitem que se’ns escolte al Parlament, tenim una oportunitat única per fer front al centralisme i aconseguir l’equitat territorial. Necessitem confiar en la nostra vàlua per ser el motor del canvi que Terres de l’Ebre i Catalunya mereixen.

Jordi Jordan és coordinador i candidat de Movem Terres de l’Ebre al Parlament

Recuperem el Pont de Barques

Tortosa és una ciutat amb un envejable patrimoni tant cultural com natural, amb una història sempre lligada al riu, la nostra via de comunicació amb el món i que tant ha marcat la nostra idiosincràsia, el nostre caràcter, la nostra forma de comunicar-nos i d’entendre la nostra ciutat i el territori. El riu va determinar el naixement de la ciutat i la seva navegació en va ser motiu de prosperitat, no en va tot el que hi està vinculat té una gran importància per als tortosins i tortosines.

I el monument franquista no n’ha estat una excepció. Després d’anys de controvèrsia, finalment s’anuncia la seva retirada per part del vicepresident Pere Aragonès, la Consellera de Justícia Ester Capella i l’Alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé, escenificada en un dia simbòlic com és el 45è aniversari de la mort del dictador. Amb aquest anunci iniciem una nova etapa en la relació de Tortosa amb el riu, ja que podem recuperar aquest espai per a la nostra ciutat i els tortosins i tortosines.

És amb aquesta voluntat que Movem Tortosa va presentar la moció per reclamar la construcció d’una passarel·la que comunique Ferreries amb el nucli històric aprofitant la pilastra del mig del riu un cop la Generalitat en retiri el monòlit franquista, moció aprovada per 19 vots (Movem Tortosa, ERC, PSC i Junts) dels 21 que conforma el Ple de l’Ajuntament.

Aquest és el primer pas per recuperar el primer pont de Tortosa, l’únic pas estable que va existir entre Saragossa i el mar durant segles. Un pont de fusta i barques primer, que al segle XIX va passar a ser també el primer pont de ferro de la ciutat, conegut com Pont de la Cinta, que va ser dinamitat a l’abril de 1938 pels republicans en un intent d’impedir l’avanç de l’exèrcit franquista. Una maniobra de retirada que va marcar la Batalla de l’Ebre, deixant la ciutat amb més d’un 75% dels edificis malmesos i dividida física i ideològicament.

Sense oblidar el passat per mai repetir-lo però mirant endavant, iniciem una nova dinàmica en la vida econòmica i social de la ciutat. D’aquí la importància tant urbanística com simbòlica d’aquesta nova passarel·la, que passarà a ser nexe d’unió entre la ciutat històrica, Remolins i Ferreries. S’ha d’entendre com una oportunitat, ja que els ponts són un nexe de comunicació i d’unió de persones, comerç i de mons diferents, a vegades oposats i d’altres complementaris, a més a més de ser un mirador al riu. No només són un lloc de pas sinó de trobada i només la gent que viu en una ciutat que ha crescut a banda i banda de riu pot arribar a comprendre la importància dels ponts per a una ciutat i els seus habitants. Un pont millora la comunicació dels barris que connecta i conseqüentment li dona vida i prosperitat als seus comerços, apropant serveis a banda i banda de riu. Amb aquesta passarel·la salvem la barrera urbanística que suposa el riu i a la vegada afavorim nous models de mobilitat per a la ciutat.

En definitiva, es recupera així un espai per a tota la ciutadania, que esdevindrà un nou pas peatonal i de bicicletes, fent una ciutat més amable i dinàmica. Una transformació urbana que dignificarà l’espai i la ciutat, apropant encara més els seus barris, millorant la comunicació i la fluïdesa amb aquest nou eix d’unió.

Jordi Jordan Farnós, Portaveu del Grup Municipal Movem Tortosa

Ni diàleg ni negociació en els nous ajuts a la restauració i l’estètica

La pandèmia de la Covid-19 segueix avançant i els danys que provocarà a nivell social, sanitari i econòmic seran profunds. A nivell local és terriblement preocupant veure com les restriccions i els tancaments preventius d’activitats econòmiques tensen cada vegada més els pilars que sustenten molts negocis locals, alguns dels quals podrien abaixar aviat la persiana si no els arriben ajudes urgents. Davant d’aquesta situació pandèmica sense precedents per inèdita i per la incertesa pel que fa al temps que pot durar, les diferents administracions estan obligades a fer tot allò possible, i fins i tot allò impossible, per abocar el major número de recursos a sostenir l’activitat econòmica. Hi estan obligats els Governs de l’Estat i de la Generalitat, que tot i que han posat en marxa recursos, cal que en posin encara més. I el mateix passa amb els ajuntaments.
En el darrer ple municipal finalment es va aprovar una nova línia d’ajuts per als sectors locals de la restauració i l’estètica. Uns ajuts de 400 euros per negoci plantejats de forma completament unilateral per part del govern sociovergent de Tortosa i que els grups de l’oposició vam considerar i seguim considerant completament insuficients perquè queden molt lluny del que els afectats i les afectades necessiten i del que l’Ajuntament podria fer si hi hagués una voluntat real i ferma per part de Junts-PDEcat-CiU i el PSC d’abordar l’emergència tal com cal. Tot i que durant dies tota l’oposició en bloc vam intentar fer entendre al govern de la senyora Meritxell Roigé que la quantitat proposada queda lluny de les necessitats reals i que seria possible millorar les ajudes, la postura intransigent i immobilista del tot o res de Roigé i el seu equip ens va portar a Movem Tortosa a abstenir-nos en el ple. Ens vam abstenir per un únic motiu: responsabilitat cap els nostres conciutadans i conciutadanes.
Una vegada més, i com ja ha passat amb altres qüestions en el gairebé any i mig d’aquest mandat municipal, als grups de l’oposició la senyora Roigé ens va comunicar el seu plantejament de nous ajuts malament, amb la informació facilitada a comptagotes i sense donar el més mínim marge per a la negociació d’una millora de la proposta. Simplement s’esperava de l’oposició que aplaudíssim i diguéssim que endavant. I quan vam fer pública la nostra disconformitat, la senyora Roigé va aprofitar per a fer-se la màrtir en públic i acusar els grups de l’oposició de perjudicar la ciutat només per a fer-li mal personal a ella. Perquè aquesta és una de les moltes coses que no entén la senyora Roigé: que ella no és la ciutat, perquè a Tortosa la representem tots i cadascun dels grups que conformem el consistori. Amb l’afegit, no intranscendent, que l’actual govern municipal sociovergent es troba en minoria al ple. Això implica que per aprovar les propostes s’ha de comptar amb suports de l’oposició. I per a comptar amb la majoria hi ha ocasions en les quals cal negociar i dialogar si la proposta inicial que es fa no convenç la majoria.
I això és el que ha passat amb les ajudes que la senyora Roigé i el senyor Roig han proposat per a la restauració i l’estètica. Els grups que ens trobem a l’oposició -11 regidores i regidors en total- no hi estàvem d’acord, però tot i així Roigé s’ha enrocat en la seua proposta de 400 euros per a cada afectat pel segon tancament de la restauració i l’estètica i ens han acusat als partits de l’oposició de deslleialtat, falsedat i unes quantes coses més. Com si aquí estiguéssim parlant d’un fortí militar i no pas d’un ajuntament democràtic on l’objectiu principal hauria de ser l’entesa i el diàleg en benefici de la ciutadania. I aquí és on fallen estrepitosament la senyora Roigé i el senyor Roig: en la seua manca de voluntat de negociar i dialogar, encara que de cara a la galeria diguin tot el contrari.
És més, la senyora Roigé fins i tot va tenir temps durant en el darrer ple d’acusar-me de faltar-li al respecte en les meues interpel·lacions. Ja ho diuen que a vegades dol escoltar veritats. Dol escoltar que no hi ha voluntat de diàleg i de negociació o dol adonar-se que ja no es pot dirigir plàcidament la ciutat a cop d’imposicions. Pel que sembla, Roigé ja ha oblidat les formes que ella i el seu mentor polític, Ferran Bel, utilitzaven amb els portaveus municipals als plenaris en els anteriors mandats, quan sí que tenien majoria absoluta i es sentien totpoderosos i en disposició de poder fer, desfer i dir el que volguessin i a qui ells volguessin. El senyor Enric Roig, ara nova crossa de la senyora Roigé, era un dels objectius preferits dels dards que es llançaven des de les butaques del govern municipal. Ara ja ho ha oblidat allò, el cap dels socialistes tortosins. Que ell ara també s’ho mira tot des de les butaques del govern municipal i 46.000 euros anuals de sou a càrrec de l’Ajuntament ben bé que s’ho valen.

Jordi Jordan és portaveu de Movem Tortosa

El rei Sol i el príncep Salina

A l’hora d’explicar els conceptes bàsics de l’estructura i el funcionament de les monarquies absolutes s’acostuma a citar una frase atribuïda al rei Lluís XIV de França, el també conegut com a Rei Sol. La història va acabar deixant en boca d’aquest rei absolutista del segle XVII la frase “L’État, c’est moi”. És a dir, “L’Estat soc jo”, una frase breu però que capta tota l’essència del concepte de poder que tenien aquests monarques, que identificaven l’estat amb la seua pròpia persona.
Aquesta concepció absolutista ha perdurat fins els nostres temps i en podem trobar versions arreu. Sense anar més lluny, a l’Ajuntament de Tortosa, on l’alcaldessa Meritxell Roigé ens té acostumats a esta pràctica del govern basada en la imposició i en la permanent equiparació de la seua voluntat amb la de la ciutat. De la mateixa manera que per a Lluís XIV l’Estat era ell, per a la senyora Roigé la ciutat de Tortosa és ella i el seu govern i, per tant, qui gosa discutir o simplement no acatar la seua voluntat està en contra no d’ella, sinó de tota la ciutat sencera.
Així ha passat en aquests darrers dies al voltant de les ajudes que els quatre grups de l’oposició creiem que l’Ajuntament de Tortosa ha de destinar a ajudar els afectats i afectades pel segon tancament dels sectors de l’hostaleria, la restauració i l’estètica en el marc de les mesures de combat contra el coronavirus. Mentre que els grups municipals de Movem Tortosa, ERC-Tortosa Sí, Ciutadans i la CUP estem d’acord en que s’haurien de posar en marxa un paquet de mesures integrals que incloguessin uns ajuts econòmics ajustats a les necessitats reals dels afectats, la senyora Roigé s’ha enrocat en una proposta d’ajuts econòmics insuficients davant l’abast dels danys que tot plegat causarà als sectors afectats pel nou tancament. I això, quan encara no s’han pagat ni de bon tros tots els ajuts que es van atorgar la passada primavera.
I quina ha estat la reacció de Roigé, que a sobre ara ja no té la majoria al plenari per a poder passar el rodet com en el mandat anterior? Doncs en lloc d’asseure’s amb tota l’oposició i dialogar i negociar per arribar a un consens, ha preferit sortir davant l’opinió pública a fer el que fa habitualment: carregar contra els que no acatem les seues imposicions. Ho he dit en altres ocasions: davant la greu crisi sanitària, social i econòmica que està creant la pandèmia del coronavirus, tots els servidors i servidores públics hauríem de fer tot el possible per unir esforços i dialogar per a fer les millors polítiques en benefici de la ciutadania. Però malauradament, això no està sent possible a l’Ajuntament de Tortosa, on sistemàticament es rebutgem, es menyspreen o s’ignoren les propostes de l’oposició pel simple fet que venen de l’oposició. Hi ha un exemple clar que a sobre té relació estreta amb els fets dels que parlo: la moció de Movem Tortosa que va aprovar el ple i que reclamava la creació d’una comissió de seguiment de la Covid-19 i en el marc de la qual tots poguéssim fer propostes i debatre mesures. La moció es va aprovar abans de l’estiu i a hores d’ara encara esperem que es creï la comissió.
A l’exercici de l’alcaldia absolutista de la senyora Roigé hi contribueix en aquest mandat el PSC de Tortosa, soci de govern dels postconvergents. Ara amb la qüestió de les noves ajudes per als afectats pel nou tancament de negocis, i com en totes les decisions d’importància que s’han de prendre, els socialistes s’han limitat a fer seguidisme de les decisions dels postconvergents, però pujant-se al carro de les envestides contra l’oposició a través del senyor Enric Roig, qui ja ha oblidat completament el que pregonava quan ell també era oposició i denunciava en públic el maltractament dels governs de Bel i Roigé a la resta de grups municipals.
Recordant aquella novel·la cèlebre de Tomasi di Lampedusa, el senyor Roig està aplicant la màxima aquella de canviar-ho tot perquè res no canviï i, mentre de portes enfora es vanta de treballar, d’haver portat nous aires al govern municipal de i canviar la ciutat, de portes endins es limita a fer allò que Tancredi li aconsellava al príncep Salina: “Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi” (“Si volem que tot segueixi com està, necessitem que tot canviï”). O si més no, fer creure que s’està canviant tot. Perquè, en realitat, no ha canviat res i a Tortosa seguim sota la monarquia absoluta del rei Sol.

Jordi Jordan, portaveu de Movem Tortosa

Col·loquis de passat, present i futur

Hi ha obres literàries que amb el pas dels anys i del temps han esdevingut no només referents de les llengües en què estan escrites, sinó que també s’han convertit en puntals del patrimoni i la identitat de pobles i territoris concrets. És el cas per exemple dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig. Ara he tingut l’oportunitat de poder participar, com a vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i responsable de l’àrea de Cultura, en l’anunci de la troballa afortunada i posterior acord de compra d’un exemplar dels Col·loquis que ens permet fer un gran pas en la gestió i conservació del patrimoni històric, literari i documental no només de Tortosa, sinó també de les Terres de l’Ebre i de tot Catalunya. Poder presentar l’adquisició d’un manuscrit del segle XVIII dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa no és, certament, una oportunitat que puguem tenir tots els dies.

Este exemplar que ara hem adquirit des del Consell Comarcal és probablement la còpia manuscrita més antiga que es conserva de l’obra de Despuig, juntament amb la que es custodia a l’Arxiu Històric de Barcelona. La fortuna ha fet que este manuscrit hagi sobreviscut a les vicissituds del temps passant d’herència en herència dintre d’una família amb arrels tortosines, però ubicada a Barcelona. Poder haver participat des del Consell Comarcal en el retorn d’esta obra a Tortosa perquè pugui ser incorporada a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre és tot un orgull, perquè engrandim encara més l’extens i valuós fons de l’arxiu i perquè portem a Tortosa, la que fou una de les grans ciutats catalanes del Renaixement, una còpia de gran valor d’una de les obres més representatives de la prosa renaixentista en català.

A través de les veus del ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio –que en esta versió rep el nom de Livio- i el cavaller valencià Don Pedro; Cristòfor Despuig va aixecar una obra que parla d’allò ultra local –Tortosa i el territori avui conegut com a Terres de l’Ebre- però com un instrument per arribar també a les reflexions sobre tot allò que és universal. Societat, llengua, religió o l’economia del segle XVI són només alguns dels aspectes que Despuig va saber tractar amb mestria als Col·loquis. També és una obra que, a partir de les converses dels tres cavallers abans esmentats, ens ha aportat nombroses pistes per a conservar i reconstruir la memòria de la Tortosa renaixentista. L’adquisició d’este exemplar ens ha de servir, per tant, per a donar un impuls a la divulgació d’esta obra, que és un dels grans títols de la història de la prosa en català i que fa ús de manera àgil i didàctica d’un gènere literari tan poc freqüent avui en dia com és el dels diàlegs, però que en temps de la tradició grega i llatina era habitual entre els grans pensadors. Diàleg… Una paraula estranya de pronunciar en la gestió pública de la Tortosa d’avui i que algunes i alguns farien bé en aplicar.

No puc tancar estes línies sense fer un agraïment a l’Albert Curto, director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, per haver tingut l’encert de localitzar este exemplar dels Col·loquis i haver sabut entendre –i fer-nos entendre- que estàvem al davant d’una oportunitat excepcional de retornar a la ciutat de Tortosa una peça de valor singular. Les seues gestions han estat fonamentals per tancar la compra d’estos Col·loquis, que reforçaran encara més la vàlua de l’Arxiu del Baix Ebre com un dels més importants de Catalunya pel que fa als seus fons, especialment els referits a l’etapa medieval i moderna.

Amb la compra d’este exemplar dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa i el paper que s’hi ha jugat des del mateix Arxiu Comarcal del Baix Ebre tenim un bon exemple del valor i la utilitat pública de la tasca dels arxius i dels arxivers de vocació. Cal que ajudem entre totes i tots a fer més visible i més propera a la ciutadania en general la feina que fan estos equipaments culturals i la gent que hi treballa. Perquè la cultura, la història i la nostra societat no serien les que són sense els arxius i la tasca de les persones que mantenen vius documents que ens parlen del passat, però que ens ajuden a entendre com s’ha construït el present i també ens poden donar instruments per a bastir futur.

Jordi Jordan, portaveu de Movem Tortosa i vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre