Remolins També és Tortosa

Movem Tortosa sempre hem batallat per la posada en valor i la recuperació del patrimoni de la nostra ciutat. No només per la seua importància històrica i cultural, que és molta, sinó també per la seua capacitat d’esdevenir un motor d’arrossegament per reactivar turística, comercial i econòmicament la ciutat.

Tortosa com a ciutat bimil·lenària té un patrimoni immens coronat pel Castell de la Suda amb les seues fortificacions, muralles i baluards considerats únics, un casc antic dels més grans de Catalunya, la Catedral de Santa Maria i el Palau Episcopal, els Reials Col·legis, considerats el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya, així com nombroses edificacions modernistes escampades per tota ciutat, per donar alguns exemples clars del potencial de la nostra ciutat.

Tot i això, Tortosa actualment no és una icona cultural i turística ni tampoc una ciutat referent comercialment com ho hauria de ser. És perquè creiem que Tortosa mereix més, que veiem bàsic recuperar i revitalitzar el seu nucli històric i per aquesta raó, hem portat a debat al Ple diverses actuacions amb aquest objectiu.

La última d’aquestes iniciatives va ser la moció que vam defensar a l’últim Ple municipal que tenia per objectiu impulsar un Pla Integral per recuperar el Call Jueu de Remolins, un dels nostres barris històrics que actualment està relegat a ser la perifèria. Tot i haver estat dels més importants de Catalunya, després de 16 anys de governs convergents la realitat és que el Call es troba en un estat d’abandonament i deixadesa, tant dels carrers com dels habitatges. I no és la primera vegada que ho reclamàvem, ja ho vam fer fa un any en una moció que va ser rebutjada pel govern municipal.

Encara que la Sra. Roigé ens digui que s’hi està treballant, la realitat és que més enllà d’arranjar a última hora algun carrer, no s’hi ha fet res i només cal passejar-s’hi per comprovar-ho. Per això vam demanar un Pla que contingués accions coordinades i planificades que com a mínim inclogués com a actuacions bàsiques la millora i pavimentació dels carrers, la recuperació de l’antiga terrisseria del segle XIX, la canalització del barranc del Cèlio i la recuperació d’habitatges.

I totes aquestes actuacions tenen un per què. La canalització del Barranc del Cèlio, tal i com s’ha fet amb tots els barrancs al seu pas per Tortosa, permetria integrar-lo urbanísticament al Call i connectar-lo amb la Universitat. Per altra banda, el gran nombre d’habitatges de propietat municipal al Call, permetrien recuperar-ne molts directament a més a més de fer possible la creació d’un parc públic d’habitatge per contribuir a la repoblació del barri. Això, juntament amb la recuperació de l‘antiga terrisseria, també de propietat municipal, com a equipament per al barri permetria una dinamització del Call que es complementaria amb altres actuacions d’aquest Pla Integral, tan necessari per a la seua recuperació.

Però la Sra. Roigé altra volta no va donar suport a la proposta, tornant a demostrar la poca sensibilitat envers la conservació del patrimoni i el seu rebuig constant a tota proposta que li arriba del primer grup de l’oposició.  Un clar exemple és el Balneari del Porcar, un edifici del segle XIX declarat bé cultural d’interès local, que el govern de Roigé volia enderrocar per fer una operació urbanística d’habitatges nous al mig del barri jueu i que la mateixa Generalitat va denegar. Finalment, i gràcies a la nostra insistència, van haver d’acabar optant per la seua rehabilitació, tot i que a hores d’ara encara no s’ha fet pràcticament res. Malgrat això, és de suposar que en els propers mesos es tornarà a la feina a corre-cuita per poder-ho anunciar de cara a les properes municipals, un rentat de cara en tota regla.

Per altra banda, fa pocs dies el nostre grup ha aconseguit l’aprovació d’una nova Llei de Barris Verds al Parlament. Recordem que amb l’anterior llei, aturada des de fa  una dècada, es van poder realitzar actuacions de millora al casc antic. Ara, després d’anys de desinversió per part de la Generalitat, hem aconseguit una actualització per adequar-la a les necessitats actuals, més centrada en la rehabilitació dels habitatges i de la que esperem que
Remolins i el Call Jueu se’n puguin beneficiar, així com d’altres barris històrics de la nostra ciutat en estat de degradació urbanística.

Som conscients que després de tants anys d’abandonament, la recuperació del Call Jueu, així com d’altres barris deixats a la seua sort com el del Castell, no és una tasca senzilla. Però és el deure de l’Ajuntament tirar endavant totes les iniciatives que vagin en aquesta direcció d’una manera planificada, tot, per ajudar el ressorgiment del barri i a la recuperació d’aquest important patrimoni cultural, que creiem tindria uns efectes beneficiosos per a tota la ciutat i territori, recuperant autoestima i potenciant-nos cap enfora.

 

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

La realitat del nou hospital

Hem acabat l’any celebrant la compra per part de l’Ajuntament de Tortosa dels terrenys per al nou hospital. No podem més que alegrar-nos d’anar avançant, tot i que els que portem defensant la construcció del nou hospital des del principi, sabem que hem de continuar vetllant per a que es vagin complint els passos que l’han de fer una realitat per a que no es quedi tot en un foc d’encenalls.

I no ho diem per dir, és que són moltes les contradiccions d’ERC i el PDCAT de Roigé quan aquest tema, a l’Ajuntament i també al Parlament de Catalunya, on no hi donaven suport fa pocs mesos. I és que cal recordar que en només un any les coses han canviat molt des de que Movem Tortosa i altres grups vam presentar la moció promoguda pel Col·legi de Metges que demanava la construcció d’aquest nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre. Recordem que tots els partits amb representació a l’Ajuntament hi van votar a favor, a excepció de la Sra. Roigé i del Sr. Faura, fet que va provocar que el consistori no reclamés oficialment el nou hospital al Govern català tal i com demanava la moció.

Tot i que, desgraciadament per a Tortosa, no havia de ser aquesta la última vegada que hi votessin en contra. També ho van fer i ens van dir de tot, quan fa pocs mesos vam presentar una moció reclamant la cessió dels terrenys per a la seua construcció per tal d’agilitzar els tràmits per no parlar que aquesta va ser la única condició que li vam demanar a la Sra. Roigé per rebre el nostre suport per als pressupostos del 2022 fet que va rebutjar sistemàticament…

No obstant tots aquests impediments, des de Movem Tortosa hem continuat batallant pel nou l’hospital al marge de l’Ajuntament, centrant-nos sobretot al Parlament de Catalunya,  on hem aconseguit fer moure el Govern català després d’anys de dir-nos que no.  Així, durant aquest any passat vam aconseguir un acord pràcticament unànime a la cambra catalana a favor del nou centre hospitalari; el 2021 vam incorporar el compromís del Govern d’estudiar la possibilitat de la nova construcció, després d’anys de dir-nos que no, i enguany, amb l’acord de pressupostos hem pactat que s’habiliti una partida de mig milió d’euros per al pla funcional i poder fer els primers tràmits, xifra reclamada per la Plataforma pel Nou Hospital.

Son tots aquests passos i tota aquesta feina feta pel nostre grup, que juntament amb la mobilització ciutadana de la Plataforma, ha fet que la Sra. Roigé i ERC que fa un any renegaven del nou hospital, corrin ara per apuntar-se la medalla i facin tot allò que van dir que no farien i que no era necessari. Una llàstima perquè hem perdut el temps i una vegada més es demostra el amb el seu lideratge mai haguéssim arribat a tindre una nova oportunitat de nou hospital. I quan dic oportunitat ho dic conscient perquè a hores d’ara tampoc ho tenim del tot aconseguit, és obvi que parlem d’un gran pressupost i  de més voluntat política sincera, per això haurem de seguir treballant durant els propers anys per fer-ho possible.

En aquest sentit, tenim bones expectatives, com el 10% dels fons nuclears que es poden destinar a projectes estratègics o la força de les 22.000 firmes de la Plataforma que demostren que la ciutadania ho exigeix, però també correm el perill que ens donen gat per llebre i una vegada acabada l’ampliació de l’actual, tot es quedi en res. Per tot plegat, seguirem empenyent perquè l’empresa més gran del territori que genera a més a més treballs qualificats sigui la que ens mereixem com a territori i com a ciutat.

 

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

Reus, Vic i Tarragona…i a Tortosa, no?

Hem encès ja les llums de Nadal per donar sortida a l’època més màgica de l’any, plena de regals i trobades familiars. Aquest és també el tret de sortida per a les compres nadalenques, el moment més important per a molts comerços de la nostra ciutat.

I és en aquest context en què es fa més evident una de les grans problemàtiques  que s’ha anat agreujant exponencialment en els darrers anys a la nostra ciutat, el creixent número de locals i espais buits, que tot i que es reparteixen per tota la ciutat, es concentren especialment a la zona centre, la gran artèria comercial de Tortosa.

Davant aquesta problemàtica que afecta la ciutat en totes les vessants, Movem Tortosa hem decidit fer una diagnosi del nombre de locals buits per analitzar amb dades objectives a la mà la situació i per tal d’activar projectes que contribueixin a revertir aquesta situació. Aquest anàlisi ens ha permès detectar 205 locals buits que abans eren comerços només al nucli antic i al centre. Un nombre alarmant si tenim en compte que aquest no inclou els locals buits que mai han arribat a albergar un comerç.

Per altra banda, cal dir que aquest fenomen és multicausal. Si bé la pandèmia i les ventes per internet han agreujat la situació, la manca d’ajuts per part de les diferents administracions i el trasllat dels negocis a altres zones de la ciutat propiciada per la degradació urbanística del centre comercial, han tingut un paper rellevant que ha afavorit al tancament de molts comerços.

Davant aquesta situació, és urgent i necessari que l’Ajuntament actuï i ho faci sense més retards per evitar que aquesta sigui una situació de difícil retorn, tal i com va passat amb el casc antic, una zona plena de vida als anys 80 i que ara necessita de grans actuacions per a la seua recuperació.

És per això, que com ja han fet altres ciutats comercials amb èxit, vam proposar al Ple municipal passar a l’acció per contribuir a revertir aquesta situació i reactivar el comerç de la nostra ciutat a través de la iniciativa “Tortosa locals vius”. Un projecte d’ocupació i dinamització dels locals buits de la ciutat per revitalitzar estratègicament el comerç, incidint de forma específica en aportar solucions a aquelles zones de la ciutat que tenen un major nombre de locals buits.

Concretament, aquest projecte comptaria amb quatre fases que han de culminar donant vida a locals comercials ara desocupats. En una primera fase, cal identificar i definir l’estratègia en dos vessants. Per una part, cal determinar els eixos i carrers on cal prioritzar actuacions i per altra banda, especificar la tipologia de comerços que volem implantar.

En les següents fases, cal posar en valor els espais buits, mitjançant propostes temporals que el que pretenen es donar visibilitat a l’oferta i fer-la atractiva als possibles emprenedors, a més de i negociar i mediar amb tots els agents involucrats en el procés de reactivació.

La última fase, seria la d’implantació d’aquests nous negocis estratègics a través de la crida i acompanyament per part de l’Ajuntament, que es traduiria en una línia d’ajuts que haurien de finançar com a molt el 50% de la inversió, sempre amb un topall d’entre 15.000 i 20.000 euros.

Per altra banda, per rebre aquests ajuts els negocis haurien de complir amb una sèrie de requisits, tot per crear un model de consum d’impacte positiu a la ciutat, tant social com mediambientalment.

Així doncs, es valorarien indicadors socials, ambientals i econòmics, com poden ser la contractació preferent de persones de col·lectius prioritaris com dones o joves de 18 a 29 anys, l’eficiència energètica i la reducció de residus, o bé el disposar d’un mínim de proveïdors de productes i serveis de proximitat, entre altres exemples.

La proposta, va ser aprovada per la majoria de grups del plenari, però no va comptar amb el suport de la Sra. Roigé, que lluny de fer autocrítica  tenint com tenim el centre, va argumentar que tot estava correcte i que no calia tirar endavant esta mesura que ciutats com Vic, Tarragona o Reus ja fa anys que apliquen. Una demostració més de la miopia política i falta d’humilitat en que el govern està instal·lat. Tanmateix, des de Movem Tortosa seguirem treballant i proposant millores a la ciutat com fem cada mes en cada ple, més enllà del rebuig i menyspreu al que el govern municipal ens té acostumats.

 

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

De castells i muralles a Tortosa

Aquest cap de setmana Amics dels Castells celebrava la seua diada, en aquesta ocasió, al Castell de Tenasses. Una jornada que pretén divulgar el patrimoni històric i la importància de les fortificacions de la nostra ciutat. Per això està bé, que després de tants anys de lluita per part d’aquesta entitat, de la qual he tingut sort de ser-ne president durant 7 anys, puguem fer balanç de tot el que s’ha fet i el que queda encara pendent.

En aquest sentit, sempre hem explicat i sempre hem defensat que els més de 6 quilòmetres de muralla que tenim són una oportunitat única de desenvolupament cultural, social i turístic per a la nostra ciutat.  Són, a més  a més, un element que ens pot crear autoestima col·lectiva, ja que és un conjunt valuós i únic a nivell de Catalunya  i de la Península, tant per la seua quantitat però també per la  seua gran riquesa arquitectònica amb muralles d’èpoques romanes, medievals i modernes.

És per aquest convenciment del gran potencial d’aquest patrimoni com a motor de desenvolupament de la ciutat, que hem reclamat incansablement un Pla Director de Muralles. Un full de ruta indispensable que va quedar en un calaix durant molt de temps i del que fins i tot la Sra. Roigé en va negar l’existència perquè no volia fer-hi cap inversió, ara fa pocs anys. Tanmateix, és hora de fer balanç perquè durant tot aquest temps s’han perdut moltes oportunitats. Recordo, per exemple, quan van arribar els 10 milions del Pla Zapatero, on vam demanar que s’invertís en muralles tenint en compte que aquests fons ho preveien, dels quals no es va destinar un euro perquè electoralment donava més vots construir pavellons i fer altres actuacions més pomposes. Una llàstima, perquè vam perdre l’oportunitat de ser capdavanters en turisme cultural i de proximitat quan aquest ha anat en augment. Ara, les nostres muralles ja no serien el tresor en brut que encara son sinó la joia que molts somiem.

Així mateix, també hem de recordar que només fa dos anys, demanàvem en una moció al Ple municipal la millora de la fortificació de Bonet i de Tenasses degut als desperfectes causats per les pluges i altre cop se’ns va dir que no. Sortosament, com en tantes altres coses passa, finalment s’han destinat 100.000 euros simbòlics, que no és que sigui gran cosa però millor això que res,  els quals esperem que signifiquen mínimament la dignificació d’aquestes dues fortificacions.

El mateix podríem dir de la muralla del Rastre, que vam defensar al programa electoral del 2019 com una de les principals actuacions que volíem dur a terme, recuperant aquesta muralla medieval, el fortí de Bonet, les avançades i la muralla de Remolins fins la Torreta del Cèlio per crear un circuit i passeig connectat únic al país. Tot, per esdevenir un referent turístic de primer ordre com han fet ciutats com Morella, Girona o Carcassona. Afortunadament, s’ha tirat endavant en part amb l’1% cultural després d’anys de reclamacions i estem contents i convençuts d’haver-hi contribuït amb la nostra insistència.

Ara bé, tenim encara molta feina a fer i, sortosament, noves oportunitats en els propers anys. Les més importants gràcies als fons europeus. La primera, fa referència a la decisió del govern  de l’Estat, que ja ha anunciat 4’6 milions d’euros d’aquests fons per posar en valor el Castell de la Suda, una xifra mai vista en referència a les inversions a les nostres muralles;  i l’altra, les diferents convocatòries dels fons europeus que el mateix govern central ha tirat endavant per promoure l’excel·lència turística, les quals permeten presentar projectes per posar en valor tot el nostre entramat emmurallat. Accions, que a diferència del que va succeir amb els Fons del Pla Zapatero,  esperem que ara no passin de llarg de nou perquè les nostres muralles i les nostres fortificacions son passat però també són futur per una ciutat millor.

 

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

Un error històric

Les Terres de l’Ebre en general, i Tortosa en particular, han deixat perdre moltes oportunitats de progrés al llarg dels anys que han acabat en una situació de despoblament i desequilibri territorial. Tenim un gran potencial que no s’ha sabut treballar i potenciar per atreure inversió, negocis i desenvolupament i hem anat perdent importància i talent pel camí.

I hem arribat a un punt en què hem de treballar conjuntament tots els agents del territori per revertir aquesta situació. Ha de ser un objectiu comú que hem de tenir present en totes les nostres decisions i un gran exemple en pot ser la construcció del nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre.
És evident que una ampliació en una ubicació clarament limitada no pot resoldre els problemes estructurals que té l’actual hospital. Continuaríem tenint un sol accés que travessa el centre de la ciutat, amb un aparcament limitat perquè no hi ha més espai disponible, l’edifici continuaria amb les mateixes deficiències i només s’hi afegirien més usuaris a un espai ofegat.

Aquest són els aspectes més evidents i que tots com a usuaris malauradament hem patit en algun moment, però n’hi ha d’altres que se’n deriven i que ens han explicat els professionals. Un nou hospital no ha de ser només més modern i amb més comoditats, també ha de permetre una adaptació al canvi com bé s’ha demostrat amb la pandèmia mitjançant ampliacions i especialitzacions, ha d’acollir una unitat docent que permeti uns futurs estudis de medicina i concentrar l’activitat del pacient agut. Això és rellevant, ja que permet als professionals treballar en xarxa, compartir coneixement, acumular expertesa i poder tractar més complexitat. I a partir d’aquí podríem retenir més professionals al territori atrets per les oportunitats de formació, coneixement i desenvolupament acadèmic que ara ens manquen i que una ampliació no solucionaria.

Davant tots aquests fets, decep profundament la posició que han adoptat la Sra. Roigé i ERC a Tortosa de tancament de files amb els seus i no amb el territori, votant al Ple municipal en contra d’una moció que demanava la construcció d’un nou hospital de referència per a Terres de l’Ebre a Tortosa.
Aquesta moció ha estat promoguda pel Col·legi de Metges i avalada per la Intercol·legial de les Terres de l’Ebre, que aplega més de 3000 professionals d’àmbits molt diversos que coincideixen en aquesta necessitat. A més a més, ha rebut també el suport d’empresaris, sindicats, la Lliga contra el càncer de les Terres de l’Ebre i tota la resta de partits.

Aquesta decisió de girar l’esquena al territori és un gran error històric que, si no es corregeix, pagarem nosaltres i les generacions futures. No ens podem conformar amb una ampliació i després “ja veurem”. Hem de ser persistents en el que volem, en el que necessitem per tenir el mateix accés als recursos i a les oportunitats que a la resta de Catalunya. No volem haver de marxar fora per rebre depèn quin tractament o operació, volem el mateix nivell assistencial que la resta de Catalunya.
Entitats, professionals, docents i usuaris del territori hem de ser capaços de crear un front comú heterogeni però sòlid, que defensi un projecte que té en compte les nostres particularitats i que no ens vingui imposat. Un projecte de consens que no canviï depenent del color de la Conselleria de Salut, perquè és de sentit comú, objectiu i respon a unes necessitats reals.

Aquests tipus de decisions són les que ens fan progressar o quedar enrere i no volem recular més. I menys quan parlem de la salut de les persones. La pandèmia ens hauria d’haver ensenyat que les retallades les acabem pagant cares i que la sanitat l’hem de veure com una inversió necessària, no pas com una despesa. Desgraciadament, no tothom es pot pagar una mútua o pot fer front a determinats quins tractaments.

I ara se’ns presenta l’oportunitat de tirar endavant aquest front comú del territori per un nou hospital. Com sempre havíem defensat, la Generalitat ara confirma que el projecte d’ampliació no és viable econòmicament degut a les limitacions del mateix emplaçament de l’actual hospital, limitat per les muralles. És ara el moment d’unir esforços i alçar la veu com a territori. Per això exigim a la Sra. Roigé que posi a disposició de la Generalitat els terrenys necessaris per a la construcció d’un nou Hospital de manera immediata, rectifiqui la seua posició i treballi pel futur de les Terres de l’Ebre.

Per què si es tira endavant l’ampliació, en uns anys tornarem a parlar dels mateixos problemes d’espai, accessibilitat, la qualitat assistencial i l’haver d’anar a altres hospitals per depèn quins tractaments o operacions. No haurem fet cap pas endavant per revertir el despoblament, la fuga de talent o aconseguir l’equitat territorial. Volem ser un territori d’ oportunitats i de progrés, per això Movem Tortosa celebrem el canvi de rumb de Salut però també demanem justícia territorial, valentia i voluntat política per rectificar i posar fil a l’agulla per aconseguir el nou hospital. Ser realista també és saber veure les necessitats i mancances del territori i treballar per tirar endavant projectes de progrés i futur que hi responguin.

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

Un jutge anomenat temps

En l’últim ple Movem Tortosa vam portar a debat la construcció d’un nou hospital a Tortosa a través d’una moció promoguda pel mateix Col·legi de Metges de Tarragona i avalada per la Intercol·legial de les Terres de l’Ebre, la patronal, els sindicats del territori i també la Lliga contra el Càncer de les Terres de l’Ebre. Això són més de 3000 professionals del territori, de disciplines molt diverses, que comparteixen la necessitat d’un nou hospital a les Terres de l’Ebre. Patronal i sindicats, metges i pacients, pràcticament tots els partits. El sentit comú d’acord en la necessitat d’un nou hospital.

I tot i l’ampli consens i l’evidència d’aquesta necessitat, la moció no va ser aprovada gràcies als vots en contra de la Sra. Roigé i ERC, que volen que ens conformem amb l’ampliació, que agafem el que ara ens ofereixen des del Departament de Sanitat i després “ja en parlarem”. Quan la veritat és que el fet de demanar un nou hospital no significa renunciar a una remodelació de l’actual.

Mentrestant la gent que pateix de fa anys les mancances de l’actual hospital es pregunta per què no s’ha fet ja tot el necessari per poder tenir ara un hospital nou i no un d’apedaçat. I la realitat és que no han tingut la voluntat de crear un front comú per defensar els interessos del territori i han tancat files amb els respectius partits, no sent capaços d’atreure inversions del govern dels seus al territori. Qui està sent partidista?

Per a Movem Tortosa, com per a pràcticament tota la societat ebrenca, és evidentment necessari un nou hospital que acabi amb els problemes actuals a nivell sanitari que tenim al territori i ens deixi al mateix nivell assistencial que la resta de Catalunya, que no tinguem que marxar fora per rebre determinats tractaments o operacions.

Actualment tenim un hospital que va obrir portes l’any 1976 i que per tant, respon a les necessitats de fa 45 anys. Ara necessitem un hospital que cobreixi les necessitats assistencials i docents actuals, a més d’acabar amb els problemes d’accessibilitat que provoca l’actual emplaçament i que no permetrien una ampliació en moments d’urgència.

L’actual hospital presenta problemes d’espai i d’accessibilitat degut a la seua ubicació. Això és un fet tant per als professionals que hi treballen com per tots els usuaris que ho hem de patir i és un problema estructural que només es pot resoldre amb un nou edifici en un altre emplaçament. L’ampliació continuarà tenint només una via d’accés que travessa el centre de Tortosa i un nou aparcament en un espai limitat per una ampliació amb més serveis, i per tant, més usuaris, tampoc acabarà amb els problemes d’aparcament.

L’ampliació ens deixaria amb un hospital limitat en espai i també en professionals. És molt important concentrar els serveis assistencials i de docència, per tal d’arribar a uns mínims, acumular experiència i coneixements, treball en xarxa que finalment acaba en un hospital més eficient amb uns professionals que poden atendre més complexitat.

Necessitem un consens de totes les entitats, professionals, docents i usuaris del territori per crear un front comú que defensi un projecte que no canviï en funció del color de la Conselleria de Salut, que respongui a les nostres particularitats i no ens vingui imposat de fora del territori i responent a unes necessitats que no són les nostres.

Si no ho aconseguim i ens conformem amb l’ampliació, d’aquí uns anys estarem parlant dels mateixos problemes que tenim ara i que encara estaran per resoldre. I no és un tema menor, parlem de la salut de les persones. La pandèmia ens hauria d’haver ensenyat que les retallades en salut les acabem pagant cares. Movem Tortosa continuarà defensant la construcció d’un nou hospital i estarà al costat de qui ho comparteixi per treballar pel territori, per que estem convençuts que aquest és el camí correcte i que comptarem amb l’aval del temps.

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

Unes festes inoblidables

Un any més, les abans tant esperades Festes de la Cinta, han passat sense pena ni glòria. De fet, ja fa anys que molts tortosins i tortosines les aprofiten per fer una escapada i rematar les vacances d’estiu.

Si bé és cert que les restriccions per la pandèmia no han estat d’ajuda i que molts actes, sobretot els culturals, han estat excel·lents i exemple de seguretat, s’ha perdut una vegada més l’oportunitat de celebrar unes festes de ciutat pensades per a tots els tortosins i tortosines, com les que molts recordem amb enyor.

I és que tant les Festes del Renaixement com les de la Cinta necessiten una revisió per il·lusionar de nou als tortosins i tortosines. No vam celebrar pràcticament les Festes del Renaixement amb l’excusa de la pandèmia, però sí unes Festes de la Cinta, que tot i ser descafeïnades, demostren que s’hagués pogut fer una festa més lluïda que la que vam tenir.

Si ens centrem en les Festes de la Cinta, aquestes van ser curtes, improvisades i amb una mala organització, que es va traduir amb molta gent que no va poder gaudir de molts actes per les poques entrades disponibles i que es va quedar exclosa, tot i ser duplicats a última hora arrel les queixes rebudes per la ciutadania. Aquest problema probablement hagués estat salvable espaiant-les en el temps i organitzant-les en il·lusió, però no ha estat l’únic. A més a més, molts dels actes s’han polititzat amb discursos electoralistes fora de lloc, com el pregó o el concert dels Quicos. Mai s’havia vist una actitud tan barroera i desesperada per utilitzar de manera partidista una Festa que hauria de ser de tots. I si tot això no fos suficient per veure la necessitat d’un canvi en el model de festes, hem de parlar també dels botellots, provocats per la manca d’oferta pels més joves.

Davant les crítiques, la senyora Roigé ha corregut a dir que sí hi havia actes programats pels més joves, com el concert de Blaumut. Des del nostre punt de vista, l’oferta per als joves ha estat mínima, per no dir nul·la. La falta de diàleg amb el jovent, per conèixer els seus gustos i interessos i així intentar almenys programar més actes que els poguessin engrescar i així desincentivar els macrobotellots que hem viscut aquests dies de festes ha estat evident. Mentre altres poblacions organitzaven activitats per a joves i fins i tot els avançaven en horaris, aquí els més joves han estat els més oblidats.

En definitiva, la realitat passades les Festes de la Cinta, és que una vegada més aquestes no han agradat en general i a més, enguany més que mai han exclòs bona part dels tortosins i tortosines per raons molt diverses. Des de Movem Tortosa ja fa anys que apostem per un canvi de model, gairebé sempre en solitari, perquè hi ha molt de marge per millorar, amb o sense pandèmia, i és evident que l’actual govern després de 14 anys al capdavant de l’Ajuntament no ho ha fet cap autocrítica i any rere any deixa perdre unes Festes que haurien de ser l’orgull de la ciutat.

Francesc Vallespí és regidor de Movem Tortosa

Camí de Sirga

La regeneració de la ciutat, el tirar endavant actuacions que vagin encaminades a aconseguir la Tortosa del futur que volem, dinàmica i pròspera, és el far que guia les decisions i les propostes de Movem Tortosa.

Un d’aquests projectes que creiem que ens porta en aquesta direcció és la proposta que vam presentar ja a l’estiu i que defensarem al proper ple del mes de setembre de recuperar l’antic Camí de Sirga entre Ferreries i Jesús.

Els camins de sirga són vies que van paral·leles al riu des de les quals els sirgadors o les mules estiraven els llaguts per transportar mercaderies o persones abans de l’expansió de ferrocarrils i carreteres. A les nostres terres es van utilitzar fins fa relativament poc i de fet, molts encara recorden passar per aquest tram que ara proposem recuperar i el coneixen com “el canyar”.
Aquest tram del Camí de Sirga que va del barri de Ferreries a Jesús és d’uns 800 metres aproximadament, començant al Parc Lluís Companys i fins l’embarcador de Jesús. Pràcticament un quilòmetre que transcorre per la vora del riu, passant per darrera la fàbrica d’olis Faiges i que en aquests moments està abandonat i ple de vegetació.

Molts camins de sirga que voregen l’Ebre estan recuperats gràcies al GR99 o Camí de l’Ebre, que va des del naixement del riu fins la desembocadura, però aquest tram fa anys que ha quedat en desús, abandonat i fins i tot tallat per finques particulars. Per fer realitat el projecte caldria dur a terme diverses accions per recuperar l’espai, com seria desbrossar la vegetació, col·locar baranes de fusta de protecció per fer-lo realment accessible i construir un petit pas a l’alçada del barranc de la Vall Cervera on abans hi havia un pont, a més a més de recuperar l’embarcador de Jesús, totalment abandonat, tot i que no serien unes obres de gran pressupost.

Recuperar el Camí de Sirga seria recuperar la connexió més curta entre Jesús i Tortosa, beneficiant tots dos nuclis i millorant-ne la mobilitat a peu i en bicicleta, fent el tram més agradable. Per altra banda, representaria un nou actiu turístic que ampliaria tota la oferta que ja tenim i que també beneficiaria Jesús, a més de representar la recuperació d’un camí que és patrimoni històric i natural, al voltant del riu Ebre, el bosc de ribera i amb vistes al nucli antic, a la ciutat històrica i el barri de Remolins. Recuperaríem així un nou espai verd a la nostra ciutat, un nou espai saludable per a la ciutadania on passejar, caminar, fer exercici i gaudir també en família.
Ho hem presentat com una proposta en positiu per a la ciutat i el territori, lluny de crítiques o enfrontaments i ens hem trobat amb una reacció virulenta dels postconvergents que, casualitats de la vida, asseguren que aquest és un projecte que ja “s’està tramitant”. Si així fos, no podríem més que alegrar-nos de que la recuperació del Camí de Sirga fos una realitat en els pròxims mesos. Però tant el ritme d’execució de les obres a Tortosa com les prioritats que ha demostrat tenir el govern municipal ens fan dubtar de que sigui així en un futur pròxim.

També han dit que ens en volem “anotar” la recuperació. Han tingut 14 anys governant per tirar-ho endavant i la realitat és que aquest camí està abandonat i destrossat, tot i ser una reclamació dels veïns de Ferreries, del que estem convençuts pot ser un gran projecte per a Jesús i Tortosa. I ja que parlem d’això, el fet de que amb el temps es porten a terme propostes de Movem que inicialment han tombat al ple ja és una constant al nostre ajuntament, com ja ha passat amb altres reivindicacions anteriors com ara la renovació de l’enllumenat, les voreres de Vora Parc o la millora dels camins municipals, entre altres. Esperem que no sigui així amb aquesta moció, atès sembla que és un projecte compartit que podem “anotar” per a Tortosa.

També hem vist que fins i tot en temps difícils prioritzen obres faraòniques, tot sense tenir clar quin projecte de ciutat estan dissenyant. I és que tot és qüestió d’ objectius i prioritats.
Com ja he explicat, el nostre objectiu és una Tortosa dinàmica, pròspera i centrada en les persones que ha de recuperar el protagonisme que mereix com a capital de les Terres de l’Ebre. Les nostres decisions aniran sempre en aquesta direcció i fixarà les nostres prioritats a l’hora d’escollir els projectes que hem de tirar endavant a la nostra ciutat, ho tenim clar.

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya

Quo Vadis Sr Roig

En l’últim ple municipal vam presentar com a Movem Tortosa una moció on proposàvem la creació d’una comissió de seguiment per controlar l’execució de les mocions i propostes aprovades pel ple. De tots és sabut que actualment l’oposició compta amb la majoria al plenari i, per això, ens trobem infinitat de vegades que moltes de les mocions presentades pels grups municipals són aprovades.
Ara bé, totes aquestes mocions aprovades, pràcticament mai es porten a terme per part de l’equip de govern sociovergent, que ostenta la minoria del ple. Així, de les més de 30 mocions que hem presentat només durant aquests dos anys de mandat, prop d’un centenar si contem totes les de l’oposició, gairebé cap ha estat executada. Aquests serien alguns exemples: la reducció de la zona blava, la remunicipalització de la gossera, la conservació dels comerços històrics, la recuperació de la Torre de Fullola, un Pla de suport a la restauració, o la creació del consell d’infància per només citar-ne només algunes.
És evident que el ple és la màxima expressió de la democràcia representativa a nivell municipal, essent l’òrgan on els diferents grups que representen els tortosins i tortosines poden presentar i debatre les seues propostes. Aquestes propostes, que són les mocions, un cop aprovades haurien d’esdevenir mandats ciutadans dirigits al govern, ja que no provenen de la voluntat del govern o d’un sol grup municipal, sinó que estan avalades per la majoria representada al consistori. Si no s’executen, quin nivell de democràcia real tenim a la nostra ciutat? Quin valor tenen els plens i quin missatge estem donant els polítics municipals a la ciutadania a la que representem i per la que treballem?
Així doncs, la creació d’una comissió per fer el seguiment de les mocions aprovades té com objectiu fiscalitzar l’acció de govern, per explicar què s’està fent en relació als acords aprovats i quin és el nivell d’execució. Certament, la seua creació va ser aprovada per tots els grups de l’oposició, però amb el vot en contra dels postconvergents i el PSC del senyor Roig. Segurament, acabarà al calaix amb totes les altres, però és l’únic instrument que tenim per denunciar la situació.
Junts amb la Sra. Roigé al capdavant ja va deixar clar que les mocions no són d’obligat compliment per llei i per tant, no tenen perquè portar-les a terme. No ens va sorprendre, tot i que això per a la nostra manera d’entendre la política sigui èticament reprovable. El que sí és de rebut és el canvi radical d’opinió del PSC d’Enric Roig, que per més inri, va presentar aquesta mateixa moció en el mandat anterior quan estava a l’oposició. En aquells moments, era l’ERC del Sr. Monclús la que feia de crossa dels convergents al govern i el Sr. Roig els va deixar a l’altura del betum per fer-los costat rebutjant aquesta moció. Sembla que les coses les veuen diferent des de la poltrona, i ara és el PSC el que perd la S de socialista tal i com ERC va perdre la E d’esquerra, com el mateix Roig denunciava en aquell moment.
Aquest fet per si sol explica moltes coses, però malauradament no és un fet aïllat, sinó una tendència. El Sr Roig és aquell que va dir que renunciaria al sou si era escollit membre de govern, però va fer tot el contrari. Quina necessitat tenia de fer aquella afirmació? Populisme i enganyar la gent. El Sr Roig és aquell que afirmava que la Sra. Roigé representava “la dreta més casposa de Catalunya” i ara s’ha convertit en la seua nova crossa, apuntalant-la, només per evitar un govern de progrés on ell no seria el protagonista; per no parlar de les vegades que va demanar la dimissió de la Sra. Roigé per “mentides, retards i sobrecostos en obres” i ara calla i segueix en la mateixa dinàmica. Les raons d’aquest canvi d’actitud que està liderant el Sr Roig dintre del PSC són penosament evidents, com també les raons per no recolzar un pacte d’esquerres a Tortosa. I el més greu de tot, és que dintre de l’actual govern municipal, els seus socis el continuen tractant amb menysteniment; només cal veure com en alguns actes no li deixen ni tan sols parlar públicament, més enllà de les desavinences diàries. Una autèntica humiliació.
A Movem Tortosa continuarem ferms ens les nostres conviccions, sent la garantia de canvi que vam prometre i denunciant el que creiem que no beneficia la nostra ciutat. Farem la feina que correspon com a primer grup de l’oposició tot i que no sempre sigui agradable i a alguns els suposi malestar. La ciutat mereix una alternativa que estigui a l’alçada, i som els únics, amb fets i paraules, que ho hem demostrat sempre, sense cap crossa dels postcovergents. Mentrestant, però ens continuarem preguntant “On vas, Sr Roig?, Quo vadis PSC”?

Sonia Rupérez és regidora de Movem Tortosa

Fruits de futur a Tortosa

Les nostres accions, en tots els aspectes de la nostra vida, estan guiades per uns objectius determinats. A nivell de ciutat, això es tradueix en planificar polítiques per tal d’aconseguir uns objectius marcats. És a dir, definir què volem ser com a ciutat en un futur i treballar per arribar-hi. Això tècnicament ho defineix un pla estratègic de ciutat.
A Tortosa hem tardat més de 16 anys en aconseguir que el govern municipal entengués i compartís la necessitat de definir els objectius que han de ser la guia per a les accions i decisions de tots els que treballem per la ciutat. Des de el 20201 comptem amb un pla estratègic per als pròxims 10 anys i el que hem de fer ara és desplegar les accions previstes per aconseguir resultats.
L’últim informe de l’Idescat ha revelat que Tortosa no ha crescut en habitants durant els últims anys. De fet, hem passat de ser la tercera ciutat de la demarcació després de Tarragona i Reus, a ser la cinquena en número d’habitants, sent superats per Cambrils i el Vendrell. Això contrasta amb altres ciutats similars del territori com Amposta, que han continuat creixent.
Segurament una de les causes que ens ha portat a aquesta situació és el mal govern que arrastrem en els darrers 14 anys, que ha guiat les seues accions en base a projectes electoralistes sense sentit, el clientelisme i sense cap projecte de ciutat. Per tant, em sembla evident la necessitat que aquest pla estratègic, elaborat per la Universitat, que tant hem batallat per aconseguir no es quedi en paper mullat.
Malauradament, però, les decisions que està prenent el govern de Junts-PDCAT amb el recolzament del PSC sembla que no van en aquesta direcció. Un clar exemple ha estat la negativa a desplegar dos eines previstes pel mateix pla estratègic per poder-lo aplicar. Aquetes eines són la creació d’una oficina tècnica i el consell promotor, que són els que han de desenvolupar el pla amb la participació i representació de totes les forces polítiques i tots els agents econòmics i socials de la ciutat. Van votar en contra d’una moció en aquest sentit, ara fa uns dies.
Tenint en compte que parlem d’un pla que s’ha de portar a terme durant 10 anys i que fixa objectius a llarg termini, em sembla molt greu i molt negatiu per a la ciutat que el govern sociovergent hagi decidit no crear aquesta oficina tècnica i aquest consell promotor per tal d’excloure una vegada més a l’oposició del desplegament del pla estratègic i que hagi decidit prendre les decisions i portar a terme accions de manera unilateral, si és que en volen realitzar alguna. Sembla que no hagin entès la importància de treballar en base a uns objectius, amb planificació i sobretot, amb una visió de futur i de ciutat i no partidista.
Aquesta manera de fer política i governar no la compartim des de Movem Tortosa i contrasta enormement amb la que estan fent altres ciutats que ens estan passant davant com pot ser Reus, que porta 30 anys desenvolupament i aplicant plans estratègics basats en el consens de totes les forces polítiques i que els està aportant els seus fruits a nivell socioeconòmic.
Com sempre, és possible fer-ho i tot depèn de la voluntat política dels partits al govern. En aquest sentit, no sorprèn com actuen els hereus de Convergència a la ciutat però sí que decep el paper del PSC del Sr Roig, que ha acabat atrapat en la seua dinàmica de clientelisme i obres de curta mirada, convertint-se en el nou Monclús de la política tortosina, és a dir, fent tot el contrari del que havia predicat durant tots aquests anys per esdevenir el nou satèl·lit dels postconvergents, renunciant a construir una Tortosa diferent, de progrés i canvi.
Des de Movem Tortosa, com a primera força progressista de la ciutat, continuarem mirant el futur, amb els objectius clars d’on volem anar per guiar els nostres passos. Per això no ens resignarem a continuar perdent pes econòmic i demogràfic mentre els responsables directes no fan autocrítica i s’ofenen quan l’oposició és proactiva, aporta idees i presenta accions per superar aquesta situació.
És evident que davant la difícil situació d’incertesa que estem vivint, necessitem consens i la implicació de tots i totes com a representants de la ciutadania per tirar endavant el pla estratègic, perquè és indispensable que les decisions que prenem dia a dia ens porten on volem anar com a ciutat. Arribar a un consens implica escoltar, negociar i fins i tot treballar en equip; implica més feina que el treball unilateral, però és el que Tortosa necessita i el que la ciutadania espera dels seus representants per encarar el futur amb esperança. Per nosaltres, no hi serà.

Jordi Jordan Farnós és portaveu de Movem Tortosa i diputat al Parlament de Catalunya